Ganes de tocar els ous

Tinc un amic que té una dotzena de gallines ponedores per a l’autoconsum d’ous. La família i alguns amics privilegiats, entre els quals em compto, gaudim del plaer de menjar ous fets a casa. Ous de gallines que mengen verdures, bledes i el pa que ha sobrat de taula. Gallines que cada dia espicossen per l’hort. Gallines que ponen ous com els que menjàvem d’infants del galliner de la padrina. El meu amic està que trina d’ençà que el SEPRONA (Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil) va denunciar l’amo d’unes gallines que les tenia sense declarar a l’Alt Empordà. La notícia ha fet memòria que a Catalunya el Decret 40/2014 obliga a declarar les gallines que només es poden adquirir en establiments inscrits en el REGA (Registro de Explotaciones Ganaderas). Les aus també s’han d’inscriure en aquest registre a través del GTR (Sistema de Gestión Telemática Ganadera). Si l’autoconsum no supera les 30 gallines ponedores i els 50 pollastres de carn no cal obtenir el permís d’explotació. N’hi ha prou amb la inscripció. Però tenir gallines sense comunicar-ho pot suposar multes d’entre 600 i 3.000 euros, segons la Ley 8/2003 de Sanidad Animal, d’àmbit estatal. El meu amic, per entretenir la jubilació, va comprar un petit tros on, a més de la dotzena de gallines, té unes quantes oliveres, quatre tarongers i un hort que dona recapte per recordar que hi ha tomates que tenen gust de tomata. El meu amic, però, està avorrit de la paperassa que cal fer per cada faena al camp. Per a ser pagès cal tenir ous.