Els inicis de tots els escriptors són difícils. Mario Vargas Llosa tampoc ho va tenir fàcil. La seva primera novel·la, La ciudad y los perros, va ser rebutjada «per manca de qualitat literària» pel jurat del premi Urriza de novel·la que s’atorgava a Lleida als anys seixanta. El premi Urriza, convocat per la llibreria del mateix nom, era un dels més ben dotats d’Espanya amb 100.000 pessetes.
Cal tenir en compte que, al principi, el premi Planeta estava dotat amb 40.000 pessetes. Va ser després que La ciudad y los perros obtingués el premi Biblioteca Breve, atorgat per Seix Barral, i que posteriorment fos Premi de la Crítica Española, que van advertir que l’obra havia passat sense pena ni glòria per l’Urriza. Tanmateix, podria ser que no hagués concorregut amb aquest nom.
Un premi literari que s’atorgava a Lleida als anys seixanta va descartar ‘La ciudad y los perros’
Vargas Llosa va explorar altres títols. El primer va ser La morada del héroe. Després va usar Los impostores. La seva esposa, Julia Urquidi, va mecanografiar el manuscrit amb aquest títol que també acabaria rebutjat. La terera opció descartada va ser La ciudad i las nieblas (no pas les boires de Lleida). Va ser el crític literari i amic de Vargas Llosa, José Miguel Oviedo, qui li va suggerir el títol La ciudad y los perros amb què acabaria triomfant.
L’últim propietari de la llibreria Urriza, Joan Fernández Coll, no creu que la novel·la rebutjada pel jurat fos de Vargas Llosa. Era el moment del boom llatinoamericà i hi havia molts escriptors amb estil similar, fet que podia haver motivat aquesta versió. El Nobel de Literatura ja no ho podrà aclarir.
