Els pagesos catalans fa temps que viuen en una crisi marcada per l’escalada dels costos de producció, la sequera i la incertesa sobre els preus dels productes agrícoles. Però si la seva situació no era ja prou difícil, ara també s’han d’enfrontar a una altra amenaça: els robatoris. L’Iván Alcalá explica en aquesta edició el repunt de robatoris de garrofes a Vila-seca.
És una de les collites més importants en algunes zones rurals de casa nostra. Els lladres, a la recerca d’una rendibilitat ràpida –i això que el preu és més baix que anys enrera– aprofiten la dificultat d’accés als camps i la manca de vigilància per emportar-se el fruit que tant de temps i esforç ha invertit a cultivar l’agricultor i que té usos en el món farmacèutic o en la cosmètica. El testimoni que recollim avui ha perdut la collita de 150 garrofers. Quasi res. I, com ell, n’hi ha molts altres.
Enmig de tot plegat, els pagesos veuen com les seves collites se’ls escolen entre les mans. Tot són problemes que es van acumulant en un món agrari que no té la supervivència assegurada. Com volen que hi hagi relleu generacional? Després demanem que es valorin els productes de la terra, que fem compra de quilòmetre zero, que apostem pel consum del que es cultiva a casa nostra. Però alguna cosa es perd pel camí. Perquè aquí no quadra res.
