La preservació dels ecosistemes fluvials és clau per a la salut ambiental i el desenvolupament sostenible. A més, aquests també es troben amenaçats pel canvi climàtic i les espècies invasores. Per rehabilitar l’ecosistema fluvial i augmentar-ne la seua resiliència al canvi climàtic, el Grup de Natura Freixe està portant a terme a la Reserva Natural de Sebes, a Flix, el projecte «Fluviatilis. Custòdia per a la resiliència». El programa, d’una durada de quatre anys, finalitzarà enguany.
Al projecte hi formen part quatre entitats més, a banda del Grup de Natura Freixe. Com explica explica el tècnic de conservació i projectes del Grup de Natura Freixe Santiago Bateman, la iniciativa té com a objectiu principal la conservació i la rehabilitació d’ecosistemes fluvials augmentant la seua resiliència al canvi climàtic i la provisió de serveis ecosistèmics mitjançant la custòdia fluvial. En concret vol adaptar els ecosistemes fluvials al canvi climàtic mitjançant l’aplicació de solucions basades en la natura i busca promocionar la integració de la ciutadania en la millora i la rehabilitació dels ecosistemes fluvials. El projecte també fomenta el desenvolupament de la bioeconomia de l’entorn local, mitjançant eines d’inclusió social. En el marc del projecte Fluviatilis s’ha realitzat, per exemple, un curs de restauració d’ecosistemes fluvials, pensat per formar professionals i persones interessades en la conservació de rius i aiguamolls.
Entre les actuacions dutes a terme els darrers mesos, també destaca l’eliminació i control d’espècies exòtiques invasores. En concret s’ha actuat sobre l’acer negundo, la falguera d’aigua azolla i la canya Arundo donax, mitjançant tècniques mecàniques i químics selectius per minimitzar-ne l’impacte. El tècnic Santiago Bateman explica que aquestes espècies ocasionen molt problemes, per exemple en el cas de les canyes consumeixen molts de recursos hídrics i generen taps en alguns espais del riu. «I és un tipus de vegetació que comporta poca biodiversitat, les zones colonitzades per canyes són molt pobres en ocells», diu.
També la bardana borda (Xanthium orientale) és una planta que es desenvolupa al marges fluvials i ocupa superfície de plantes de ribera autòctones. «A més, s’enganxa al pelatge d’alguns animals com porcs senglars o altres mamífers i això fa que es disperse encara més», detalla.
En relació amb la fauna exòtica invasora, s’han realitzat diverses jornades de pesca elèctrica per reduir la presència de peixos introduïts que afecten negativament les espècies autòctones. I és que ni més ni menys que el 80% de les espècies que habiten al riu són exòtiques, com el silur, la carpa o la brema blanca, que va aparèixer per primer cop l’any 2021.
El projecte es beneficia d’una convocatòria d’ajuts, impulsada per la Fundación Biodiversidad del Ministeri de Transició Ecològica, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea.
