L’estiu és una època d’abundància pel que fa a la producció de fruites, verdures i hortalisses. De fet, durant aquesta temporada la natura ens brinda una gran varietat de propostes refrescants, que ajuden a portar més fàcilment els mesos més calorosos de l’any. Pep Vidal és un dels integrants de Soca-rel, un projecte cooperatiu on conreen i produeixen tota mena d’aliments ecològics.
«A Soca-rel produïm tota classe de verdura i hortalissa de temporada. No tenim hivernacles, anem segons el que ens marca el temps», comenta Vidal. Durant els mesos més freds poden oferir cols, bròquil, bledes, entre d’altres. En canvi, a la temporada entre la primavera i l’estiu el ventall d’opcions s’amplia amb tomàquets, albergínies, pebrots, carabassons, enciams, cebes, carabasses, cogombres...
El soci de Soca-rel destaca el tomàquet com un fruit molt versàtil i del qual hi ha desenes de varietats, algunes molt antigues i menys conegudes que altres, com el «nas de bruixa», el «colló de frare» o el «pit de monja». Per a conrear-lo, cal fer primer el planter i després trasplantar la planta a terra cap a l’abril o al maig, depenent de la varietat.
La majoria d’elles s’encanyen, és a dir, la tomaquera es lliga a la canya perquè vagi pujant. «Després hi fem tractaments ecològics i posem plantes aromàtiques al seu voltant per intentar evitar els insectes –explica Vidal–. Depenent de la varietat, a finals de juny comencem a collir i encara ara n’estem collint».
A banda dels tomàquets, Pep Vidal assegura que ara també «ho peten» les albergínies i els carabassons, que segueixen un procés de cultiu similar al de les tomaqueres. «Del carabassó està molt de moda la seva flor, que potser no és tan coneguda, però és un article que venem molt a restauració», apunta.
Tot i que algunes d’aquestes verdures i hortalisses estiguin disponibles durant tot l’any, a l’estiu la seva qualitat és òptima, ja que es recol·lecten en el punt més fresc, el punt just de maduració. Això fa que tinguin unes condicions organolèptiques i una qualitat nutricional superior.
El valor de la proximitat
Pel que fa a aliments amb molts nutrients, no només podem cuinar amb verdures i hortalisses, també trobem llegums com les garrofes. Aquest és l’aliment amb què Clara Martín elabora tots els seus productes a Menjamiques, un projecte gastroetnobotànic situat a Bràfim que té com a objectiu la recuperació gastronòmica de plantes autòctones oblidades.
«La garrofa és dolça i molt energètica, per això es diu la frase ‘guanyar-se les garrofes’, perquè és l’aliment que es dona com a premi als animals després de treballar. Justament, en l’alimentació humana també es valora per la seva energia», destaca. En aquest sentit, si comparem les garrofes amb la xocolata o el cacau, aquestes no tenen substàncies addictives ni estimulants, i aconsegueixen calmar l’ansietat i relaxar.
D’altra banda, Martín recalca que ambientalment també són molt interessants perquè els garrofers són uns arbres que necessiten molt poca pluja i també poden funcionar com una barrera per prevenir els incendis forestals. «Com que ara hi ha molta sequera, és un arbre que s’està plantant molt en zones que comencen a tenir desertificació, perquè fixen el nitrogen a terra i del no-res, en fan un fruit».
A Menjamiques va començar ideant cremes untables, però després va optar per fer vinagre o oli de garrofa. Enguany, ha tret com a novetat un licor de garrofa. «En tenir un ventall tan ampli, ens permet crear moltes receptes. La gent ens preguntava què podia fer amb les garrofes, i per això vam publicar un llibre amb 35 idees que es diu Garrofa, delícia mediterrània», conclou Martín.
Garrofes
La garrofa és un fruit molt energètic, destaca per ser rica en hidrats de carboni i això afavoreix el manteniment de les funcions vitals i la temperatura corporal. És un substitutiu del cacau 100% local i també es pot utilitzar en molts plats quotidians.
Des de Menjamiques destaquen la seva riquesa en fibra, un fet que beneficia el creixement de la flora intestinal i en facilita el trànsit. Clara Martín va publicar el llibre Garrofa, delícia mediterrània. 35 receptes per descobrir una alternativa local (Pol·len Edicions, 2021).
La crema untable de garrofa es pot menjar per berenar. Amb la garrofa es pot elaborar un pastís o un coc ràpid, també es poden fer galetes o es pot utilitzar l’allioli de garrofa de Menjamiques per acompanyar un arròs.
Albergínies
L’albergínia és una planta d’estiu que pot servir com a substitut de la carn. La manera més saludable i digestiva de consumir l’albergínia és cuinar-la rostida sencera al forn o a la planxa. D’aquesta manera no absorbeix massa greix. També serveixen molt bé per a fer una samfaina, i és que aquest aliment acompanya molt bé a altres verdures d’estiu com els carabassons, els pebrots o els tomàquets. A més a més, es pot combinar amb herbes com l’orenga, farigola o julivert.
Tomàquets
El tomàquet és un dels ingredients més essencials dins la cuina catalana actual, i no només per ser el protagonista del plat més característic, el pa sucat amb tomàquet. A l’estiu, a banda de fer gaspatxo, una bona manera d’aprofitar aquest fruit vermell és elaborar una amanida senzilla de tomàquet cru tallat a làmines, acompanyat amb un bon raig d’oli d’oliva i herbes fresques. És un acompanyament durant tot l’estiu per a qualsevol plat.
