«Ara tot és meu, mas i masia... tot meu, tot! tot! tot!»

Amb aquesta frase s’acaba la trilogia literària dels Garriga del il·lustre escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. El Molí Vell situat entre Tarragona, els Pallaresos i la Secuita és un dels llocs on transcorren aquestes novel·les

06 enero 2024 19:31 | Actualizado a 07 enero 2024 17:30

Ara tot és meu, mas i masia... tot meu, tot! tot! tot! Amb aquesta frase s’acaba la trilogia literària dels Garriga de Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 – 1927). La tia Pona, germana del patriarca, s’ha convertit en l’hereva de tots els béns. La primera novel·la es centra en el mas del Molí Vell situat entre Tarragona, els Pallaresos i la Secuita. El germà de la Pona és en Ramon Garriga. De l’enllaç amb Tecla neixen en Ramon, la Mercè i en Jaume. A aquests s’afegeix un noi orfe, en Narcís Figuerola. El patriarca representa la fi d’una nissaga que es remunta al segle XVII.

A l’obra es mencionen episodis com la revolta de la Jamància o la Vilcalvarada. Els fets són contemporanis als primers anys de l’autor. Es dona una confrontació entre moviments progressistes i liberals, i moments de retorn a l’absolutisme. Aquesta confrontació queda reflectida entre l’hereu i el primogènit. El món que defensa el pare està al final, porta a la mort de la mare i a la tragèdia entre els fills.

La Secuita és un dels llocs de la primera novel·la. Una de les històries que apareix és la del primogènit amb Anton Cirera, secretari de l’Alcaldia dels Pallaresos amb qui comparteix ideals. A aquests s’uneix en Manel, un altre liberal propietari de la Taberna de la igualtat casa de menjar i de beguda de la Secuita. En Ramon somia en unir-se com a oficial a la milícia dels Pallaresos.

Una de les històries que apareix és la del primogènit amb Anton Cirera, secretari de l’alcaldia dels Pallaresos amb qui comparteix ideals

Un dissabte a la nit surt de casa armat. Ha quedat amb la Tuies, amant i antiga criada de la família. El diumenge al matí la noia va a missa a Pallaresos i el seu amant es troba amb el secretari. Aquest es queixa de l’Alcaldia i parla dels Pallaresos com d’un poble de quatre cases. Els liberals de la Secuita es reuneixen a la fonda del Manel i es tracten de camarades. Els temes de crispació són els impostos i les contribucions.

Un cop en Ramon acaba d’esmorzar troba la família que va a missa. A la fonda li diuen que el secretari ha estat vist darrera l’església amb el seu pare. Els dos conspiren perquè el fill deixi la milícia i es separi de la Tuies. Després de la traïció es troba amb el secretari a l’estanc, qui nega haver parlat amb el pare. A la fonda l’Anton es conjura amb altres caps perquè en Ramon no pugui ascendir.

A la Secuita es celebra ball on una de les parelles és la formada per la Tuies i l’Anton Cirera. El secretari intenta seduir-la, fet que fa enrabiar en Ramon. Els dos homes es desafien al Torrentó i el secretari cau d’una ganivetada. El nunci i el rector de la Secuita porten al moribund al poble. Com a conseqüència dels fets, el pare té un atac de feridura i queda invàlid.

El secretari declara favorablement gràcies la Tuies i en Ramon es alliberat de la presó. En Manel li entrega cartes del seu germà Jaume. També li explica que el secretari ha llogat una casa a Reus i que ha abandonat els vells ideals que els unien. En Manel pensa que per diners el seu amic es podria fer empleat de consums, la pitjor feina per un lliberal.

Finalment el vell Garriga acaba morint i és enterrat a la Secuita. Al tornar de l’enterro en Ramón creu que el Narcís li ha robat diners de la casa. A la rectoria l’orfe coneix les disposicions testamentaries on el pare li deixa el necessari per ser sacerdot.

El camí de la Secuita és el dels morts, el dels que no poden fugir al seu destí

A la segona novel·la s’esmenta la Secuita quan una noia diu de forma sarcàstica: Il·lustre? A la Secuita, tal vegada! A la tercera, la tieta es troba amb Guadalupe, dona d’en Jaume. La tia li parla de la Mercè, enterrada al fossar de Tarragona. Es queixa que ha d’anar del de la Secuita al de Tarragona, per tal que no s’enfadin els familiars que hi te enterrats.

El pas d’un cementiri a l’altre mostra el trencament que provoca la fi del mas del Molí Vell i l’aparició d’un món nou. El pare és una figura estoica mentre que els fills són modelats per nous ideals. La decadència de la família va paral·lela al desgast del mas. La tia Pona es troba entre els dos mons, situació que la porta a la bogeria. El camí de la Secuita és el dels morts, el dels que no poden fugir al destí. El nou món s’obre cap a Tarragona, porta que permet als supervivents fugir.

Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:
Comentarios
Multimedia Diari