La Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha posat a informació pública, per al període d’un mes, el projecte d’ordre per la qual es revisen les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.
En aquesta proposta, es planteja descatalogar tres municipis inclosos dins de les zones vulnerables per nitrats, arran de la millora dels indicadors qualitatius i de la reducció de les concentracions de nitrats. Aquests municipis són Blanes (la Selva), Cubells (la Noguera) i Tavertet (Osona).
En canvi, es planteja ampliar la designació de zona vulnerable a vuit nous municipis, la meitat a les comarques de Tarragona. Concretament, Corbera d’Ebre, Gavet de la Conca, Jorba, Marçà, el Pla de Santa Maria, el Perelló, Ponts i Sant Sadurní d’Anoia, on es constaten concentracions sostingudes en la presència de nitrats a les aigües subterrànies.
En línies generals, s’observa una tendència estable en la majoria de zones vulnerables, amb un lleuger increment de la contaminació per nitrats en determinades zones, però també n’hi ha on la situació millora.
La presència de compostos nitrogenats, especialment de nitrats, és el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya i el principal responsable del mal estat d’aquestes masses, que afecten també les aigües superficials i, de manera local, en zones de baixa renovació d’aigües costaneres.
L’origen d’aquest nitrat en el medi hídric pot ser divers, però s’atribueix principalment a les pràctiques relacionades amb l’activitat agrícola i ramadera, com són l’aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals i de dejeccions ramaderes, que fa que part d’aquests compostos s’acabin incorporant a les aigües subterrànies i superficials.
En aquest sentit, la majoria de les masses d’aigua subterrànies afectades per nitrats coincideixen amb la delimitació de les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari. En altres casos, l’excés de nitrogen pot estar provocat per abocaments urbans, especialment en zones amb elevada aglomeració urbana i cabal escàs en les aigües superficials que reben les aigües depurades.
Més de mil punts de control
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través d’una xarxa de control composada per un total de 1.164 punts, ha pogut analitzar i estudiar la tendència en la presència de nitrats a les aigües subterrànies i superficials.
Per una banda, la xarxa de control de les aigües subterrànies, que permet fer el seguiment de la presència de nitrats d’origen agrari, està formada per 785 punts de control (fonts, pous, piezòmetres, etc.).
Aquests es mostregen anualment, i 50 punts amb una periodicitat trimestral, amb l’objectiu de disposar d’una sèrie de dades més àmplia i així poder valorar possibles tendències de la concentració dels nitrats. D’aquests 785 punts, 591 es troben dins de les zones designades vulnerables.
El seguiment de l’evolució dels nitrats en les masses d’aigua epicontinentals (rius, estanys, zones humides i embassaments) es realitza mitjançant 379 punts de control que es mostregen amb una freqüència mensual i, en les masses d’aigua costaneres, es realitza en 63 punts de control vuit cops a l’any.
