Els tres puntals del festival, que té lloc aquest cap de setmana a MónNatura Delta de l’Ebre, són Francesc Kirchner, director del DBF i propietari de la botiga de natura Oryx; Miquel Rafa, director de sostenibilitat i territori de la Fundació Catalunya La Pedrera, i Xavier Riera, cap de l’àrea de formació i divulgació de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).
A Anglaterra, l’afició a l’ornitologia és més gran que a Catalunya. Va ser una idea arriscada crear un festival ornitològic a les Terres de l’Ebre, inspirat en la coneguda Global Birdfair?
F. K.: Des del principi, vaig tenir clar que el lloc ideal per fer un festival d’aquest tipus era el delta de l’Ebre. Per això, només quan la Fundació Catalunya La Pedrera em va assegurar que podríem fer-ho a MónNatura Delta de l’Ebre, vaig parlar amb l’ICO. A més, valia la pena intentar-ho per què hi ha prou afició a Catalunya i altres indrets propers. De fet, el nostre públic, tot i ser majoritàriament de Catalunya, València i Aragó, prové de tot arreu. Fins i tot, cada any ens visiten una cinquantena de persones d’altres països. Avui puc dir que hem superat les meves millors expectatives.
Encara hi ha marge de creixement del DBF?
F. K.: Hi va molta gent i potser encara podria haver-hi més gent. Ens estem estabilitzant en el nombre de persones que li pot interessar any rere any gaudir d’aquest festival.
La pandèmia ha fet créixer l’interès pels espais naturals i per l’ornitologia?
F. K.: Sí, la pandèmia ha fet que moltes persones descobrissin que hi ha unes altres maneres d’aproximar-se al medi natural, que van més enllà d’anar a dinar un dia a un baret a la platja o a un restaurant a la muntanya. El món de l’ornitologia ha acollit un nombre important de persones que volen interactuar més amb l’entorn i han descobert que amb aquesta activitat, que a més és divertida, tant poden aprendre i formar-se com aportar coneixement a la societat.
M.R.: Així, per exemple, entrant llistes de les observacions d’ocells, s’aprèn a reconèixer noves espècies i al mateix temps es fa ciència ciutadana, és a dir, s’aporta coneixement sobre quina és la situació de les diferents espècies al nostre país. Hem de reconnectar amb la natura i aquest festival també va d’això.
Des de l’inici el DBF ha establert un diàleg entre la natura i l’art.
X.R.: Sí, cada any hi ha estands on els artistes de natura donen a conèixer i venen la seva obra. I, a més, en cada edició hem volgut decorar l’espai amb referències ornitològiques: un any amb escultures de ferro, un altre amb murals, amb una exposició de fotografies artístiques festes a partir del vol dels ocells, etc.
Com aconsegueix el DFF conjugar un públic divers i heterogeni?
F. K.: Tot i que és difícil, és l’esperit inicial. Es tracta de fer un festival que tant pugui acollir als experts com als que comencen. De fet, haver de pagar entrada fa que qui vingui al festival tingui un mínim d’interès. El que sí que hem volgut cuidar molt és fer una programació que tant pugui interessar a un reconegut expert com a una persona que acaba de descobrir que fer fotos d’ocells és divertit. Ens agrada que en un mateix moment estiguin passant moltes activitats diferents: conferències, expositors, exposicions, excursions, etc. I que cadascú triï.
Al festival d’enguany es presenta de la revista Oryx. Quina rebuda ha tingut?
F.K.:Neix com una revista internacional de conservació trimestral. La rebuda ha estat molt bona i estem contents del resultat, tot i que és el primer número i encara pot millorar. Volem atraure el mateix públic que ve al festival, a la gent que estima la natura.
Al festival es vol potenciar el públic més jove?
M.R: Sí, hem fet un esforç específic amb l’organització del DBF Júnior diumenge al matí, que està donant un resultat absolutament insospitat, ja que cada edició trobem gent més jove. Enguany, hem convidat al festival un noi colombià que té onze anys i és un fenomen en ornitologia. Per sort, sembla que hi ha molta gent jove que, més enllà les pantalles, té una gran afició als ocells i a la natura.
Quina complicitat s’ha establert entre el festival i el Delta de l’Ebre?
M.R.: Aquests dies, presentarem un espai expositiu nou dins de MonNatura dedicat a l canvi climàtic al Delta de l’Ebre, que perdurarà quan s’acabi el festival. Més enllà d’això, és clar que el sector turístic de les Terres de l’Ebre està molt content amb el DBF. A més, molta gent del Delta cada vegada se’l sent més seu i valora que durant uns dies el Delta de l’Ebre sigui el centre del món.
X.R.: I prova de tot això és que cada vegada hi ha més ajuntaments de la zona que s’impliquen d’alguna manera en el festival.
Aquest estiu s’ha posat de moda anar a lligar al supermercat. Es lliga al DBF?
Riuen.
M.R: Nosaltres no, potser hi ha altra gent que sí. Bromes a banda, per celebrar els deu anys, hem programat un concert del Pony Pisador, que cantaran els temes del seu darrer àlbum, titulat «Ocells». És clar que al DBF hi ha una part lúdica, de trobada d’amics i de fer noves coneixences.
