La vall de Cardó, famosa per les propietats saludables de les aigües i l’estació balneària del mateix nom, tancada el 1966, ha preservat intacte el magnetisme paisatgístic, patrimonial i espiritual que van projectar-la anys enrere. L’antic convent i balneari, un imponent edifici que s’alça a la vora d’un penya-segat, està envoltat per una aura de misteri i romanticisme, però el pas del temps i la manca de manteniment hi està passant factura.
Ara, per primera vegada, s’estan unint esforços entre ajuntaments i particulars per no deixar perdre una història de 90 anys, i el que va ser el passat segle una de les destinacions preferides de les classes benestants per passar les vacances.
Tot just fa uns dies es va celebrar una reunió entre diversos ajuntaments del territori (el balneari està ubicat al terme de Benifallet, però s’hi accedeix per Rasquera i també té molta proximitat amb Tivenys), empreses i particulars que volen tirar endavant un projecte per impulsar-lo i rehabilitar-lo. Actualment el balneari i les 500 hectàrees del seu entorn són propietat del Grup Pascual, que va adquirir Manantiales Cardó S.A., que havia instal·lat una planta embotelladora d’aigua a finals del segle XX. Cal recordar que el paratge, d’un altíssim valor natural, és molt freqüentat per grups d’excursionistes, ja que a l’entorn també hi ha un conjunt de 13 ermites.
L’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, valora molt positivament la reunió celebrada. «Tots hi estem d’acord, que Cardó és molt especial i no es pot deixar perdre, però és un tema molt complicat. Potser una opció seria implicar la Generalitat, i declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local». Pedret recorda que també és per un tema de seguretat. «Ja que hi van molts excursionistes i algunes ermites estan en molt mal estat».
Així mateix coincideix l’alcalde de Rasquera, Josep Gonzàlez. «Cardó és un lloc molt emblemàtic per a molta gent d’aquí del territori i tots tenim una preocupació molt gran respecte al seu estat. Està en estat ruïnós i pot ser un perill. També hi ha molta deixadesa en els camins, els senders... i ens preocupa». De fet està molt degradada l’ermita de la Columna, una de les més emblemàtiques. «Aquesta primera reunió ha servit per establir un camí, per prendre una línia de treball conjunt, i veure si hi podem implicar després la Diputació o la Generalitat. Però el primer que hem de fer és que l’edifici no caigue, reforçar-lo. I després ja veurem si pot comprar-lo un grup empresarial amb alguna proposta concreta o si el pot adquirir una administració pública pensant en el seu valor patrimonial i natural», detalla Gonzàlez.
Ambdós ajuntaments consideren que el potencial del lloc és enorme, també pel que fa a l’àmbit de l’ecoturisme, i que una nova vida d’aquell espai podria propiciar el desenvolupament econòmic i llocs de faena. «Siga com siga estem molt il·lusionats amb el projecte i volem que tire endavant», afirma l’alcalde.
Un hotel de luxe
Sense dubte una de les persones que en els últims anys ha dedicat més esforços en el projecte que ell ha batejat com «Reneix Cardó» és el morenc Josep Maria Escoda. Escoda és membre de l’Agrupació Excursionista La Picossa i de la Penya Ciclista de Móra d’Ebre, a través de la qual ha rehabilitat espais i senders de Cardó, i s’ha reunit amb el grup Pascual per negociar sobre el balneari, que està en venda. També ha constituït Cardó Patrimoni Natural S. L., i juntament amb Jordi Buxonat i altres particulars està impulsant la recerca de capital per rehabilitar i impulsar el balneari de Cardó i el seu entorn.
Per a Escoda, Cardó reuneix tot el potencial per tornar a ser una destinació turística amb una oferta adaptada al segle XXI. El mateix Grup Pascual, per compensar la pèrdua de la planta embotelladora, preveia convertir el balneari en un hotel d’alt estànding, creant també una zona de spa. Es preveia una inversió de 18 milions d’euros que generarien 125 llocs de faena. Amb la mort de Tomás Pascual el 2006 i la crisi, però, el 2013 el Grup Pascual va confirmar que el projecte quedava descartat.
Escoda explica que actualment té una preferència de compra per tirar endavant el projecte. «Ara estem amb contactes francesos i belgues que tenen interès, però no sé si acabaran arribant a bon port. Si al gener no es concreta res, tirarem endavant un accionariat popular per veure quina és la resposta del territori, tant en l’àmbit privat com institucional». D’entre les opcions plantejades hi ha la de convertir l’espai en un hotel balneari adaptat als temps actuals i preservant l’estructura original del lloc, integrat en el turisme ecològic. Així mateix Escoda recorda que, tot i que la propietat siga privada, l’ús és públic i molt visitat. «Hi ha 50 quilòmetres de senders que s’haurien de preservar. També per exemple per un tema de prevenció d’incendis. També es podria impulsar un centre d’interpretació i condicionar espais i camins. Això ja hauria de venir de la part pública».
Els historiadors Albert Curto i Laura Tienda són autors del llibre El balneari de Cardó, el passat d‘un somni (Pagès Editors), i expliquen que la voluntat de la publicació és posar en valor un espai que té un relat intern propi, i tractar de fer un toc d’atenció per evitar perdre aquest patrimoni «de primer nivell». Consideren que atorgar-li la protecció BCIL seria un pas important, així com, abans que res, apuntalar l’edifici i evitar que caigue. «Ara només queden les parets. Una rehabilitació total de cop seria més difícil, primer potser s’hauria de fer una compra o una cessió i evitar que caigue. Perquè refer-lo de nou ja sí que seria molt complicat. Podria destinar-se al turisme rural, o a un centre d’interpretació», valora el director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto.
Finalment, el director territorial de Cultura a l’Ebre, Ferran Bladé, explica al Diari que per al Departament Cardó és un tema sensible, donada la seua importància i valor històric i natural. «Sabem que aquest és un espai completament únic, i si en algun moment es pogués ajudar, es consideraria i valoraria, estaríem al costat del que es podria fer. Però primer els municipis han de prendre la iniciativa per determinar què volen. I s’ha de tenir en compte que estem parlant d’una propietat privada», ha declarat.