Maria Teresa Compte Jové (Valls, 1966) és la cap de Servei de la Unitat d’Atenció Nefrològica de l’Hospital Santa Creu de Jesús. Recentment, ha rebut el premi Antonius Musa en la categoria col·legiat/da de l’any de la demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). Amb més de tres dècades d’experiència professional, la metgessa opina que és necessària una major conscienciació sobre la malaltia renal crònica.
Què significa el reconeixement que li ha atorgat el COMT?
Ha estat una gran sorpresa i una gran alegria. M’agrada la meva feina i sobretot l’assistencial.
Què és el que més la motiva?
M’entusiasma el canvi en els tractaments i diagnòstics que hi ha hagut al llarg dels anys, gràcies als avenços tècnics i farmacològics. Tot i això, una de les coses que més m’agrada de la meva professió és la relació amb el malalt i la seva família, perquè moltes de les patologies són malalties cròniques, i això estableix un vincle.
Llavors, es pot ser metge sense vocació?
De poder tenir el títol sí que és possible, però és un treball que implica molta dedicació, per la qual cosa sense vocació ha de ser una feina molt feixuga.
«Durant la carrera, gràcies a les classes de nefrologia amb el Dr. Albert Martínez Vea, se’m va despertar la curiositat»
És la cap de Servei de Nefrologia a les Terres de l’Ebre. Per què va escollir aquesta especialitat?
En un principi, l’especialitat no em cridava l’atenció. Però durant la carrera gràcies a les classes de nefrologia amb el Dr. Albert Martínez Vea se’m va despertar la curiositat per continuar aprenent en aquest tema.
Les Terres de l’Ebre és la regió sanitària amb més incidència i prevalença d’insuficiència renal crònica a Catalunya. A què es deu aquesta situació?
És degut al fet que és el territori amb la població més envellida de tot Catalunya, amb el 23% de la població amb més de seixanta-cinc anys.
Com influeixen els hàbits actuals en el desenvolupament i pronòstic de la malaltia?
Els mals hàbits alimentaris i la manca d’exercici físic augmenten l’obesitat, la diabetis mellitus i la hipertensió que són factors de risc per desenvolupar una malaltia renal.
Avui dia la malaltia renal crònica és prou visible?
Falta conscienciació perquè en fases inicials els pacients es troben bé i si no es fa una analítica, no és possible la seva detecció. El diagnòstic precoç és molt important, ens permet intervenir d’una manera ràpida per tal d’alentir o evitar la progressió de la malaltia renal crònica a fase avançada/terminal.
«La investigació és molt important perquè va lligada al progrés, a millorar la seguretat i la qualitat de vida dels malalts»
Són malalties que tenen un impacte molt important en la qualitat de vida dels pacients.
Quan la malaltia renal crònica ja es troba en una fase avançada cal pensar en tractaments que substitueixin les funcions dels ronyons. Hi ha diferents tipus de tècniques: diàlisi (peritoneal o hemodiàlisi) i trasplantament. El trasplantament renal és la millor opció, sempre que sigui possible (no tingui contraindicacions mèdiques o quirúrgiques). En el trasplantament renal no dependran d’una màquina ni la necessitat d’acudir a un centre cada dos dies com en la majoria dels pacients en programa d’hemodiàlisi (l’hemodiàlisi també es pot fer a domicili com la diàlisi peritoneal amb un aprenentatge previ).
La donació de viu suposa riscos menors i molts avantatges per al receptor d’un ronyó. Quins?
En primer lloc, es realitza de manera programada i es pot fer sense la necessitat de passar pel tractament de diàlisi, és a dir, no és necessari estar en llista d’espera pendent d’una trucada; d’altra banda, el ronyó que rep el malalt, al ser procedent de viu, és de més qualitat i la supervivència de l’empelt i del pacient és millor.
Quins són els reptes futurs en l’atenció al pacient?
Evitar arribar a la fase final de malaltia renal crònica; i pels pacients que es troben en fases de malaltia renal crònica terminal, aconseguir en un futur ronyons artificials.
La investigació, quins camins està emprenent i per què és essencial?
En l’àmbit de la nefrologia s’està avançant en els estudis genètics i en conèixer els mecanismes que originen les malalties renals per trobar nous fàrmacs pel seu tractament. La investigació és molt important perquè va lligada al progrés, a millorar la seguretat i la qualitat de vida dels malalts.