<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

‘Cavall, atleta, ocell’, de l’escriptor Manuel Baixauli, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2024

L’obra, publicada per Edicions del Periscopi, aborda les complexitats de les relacions paternofilials

31 enero 2025 10:47 | Actualizado a 31 enero 2025 10:54
Se lee en 4 minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

L’escriptor i pintor Manuel Baixauli (Sueca, 1963) ha guanyat aquest dijous el 8è Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb ‘Cavall, atleta, ocell’, publicat per Edicions del Periscopi. L’obra de Baixauli aborda les complexitats de les relacions paternofilials i se centra en la vida de l’Alapont, un fuster humil i perfeccionista que observa cadascun dels passos del seu fill Aristides, un jove acabat d’entrar a l’adolescència, conquerit per l’apatia. El premi està dotat amb 20.000 euros directes per al guardonat i 5.000 euros més destinats a promoció. ‘La conformista’ (L’Altra Editorial), d’Alba Dedeu, i ‘Mammalia’ (Males Herbes), d’Elisenda Solsona, eren els altres dos títols finalistes.

Tal com va explicar l’autor quan va presentar el llibre per primera vegada, la idea que va donar forma al llibre va sorgir en un museu, on va presenciar una conversa entre un pare i un fill. Pel que fa a la segona «espurna» que el va acabar de propulsar va arribar de la mà de la pel·lícula ‘Hi havia un pare’ de Yasujiro Ozu. De fet, el llibre està impregnat de referències cinematogràfiques, començant pel mateix títol, que prové d’una frase de Robert Bresson. «No estava previst, sinó que m’ho vaig trobar. Parla de cinema i sobretot d’allò més important que és la respiració, el temps i la seva dosificació», va detallar.

Aristides i Alapont són els personatges principals de l’obra. El primer, un fill oprimit per l’ambient del poble on viu, així com l’atenta mirada d’un pare amb una vida rutinària. El segon, un progenitor que no pot evitar tenir por en veure que el seu fill camina al costat del precipici. «Com en totes les tragèdies gregues les dues parts tenen raó», va admetre l’escriptor, «i el drama mai ha desaparegut, però la diferència és que en l’actualitat estem tots una mica desconcertats perquè la tecnologia ens domina i sentim que anem per darrere».

Els dos pilars de la novel·la es complementen amb altres personatges, alguns provinents d’obres prèvies de l’autor. «Un director posa els mateixos actors quan aquests li agraden, aquí passa el mateix, quan has trobat uns personatges que t’agraden els tornes a cridar i tots diuen que sí», va assegurar. Finalment, un altre dels grans elements de l’obra és ‘l’artefacte’, una màquina indefinida que fa funcionar el món, diferent per cada persona.

En el seu cas, Baixauli va admetre que aquest ‘artefacte’ seria l’art, però també la música, la pintura, la literatura o el cinema, uns elements amb els quals té contacte «cada dia» i sense els quals no podria viure. «És una necessitat espiritual», va afirmar. Autor de llibres com ‘L’home manuscrit’, ‘La cinquena planta’ o, més recentment, ‘Ignot’, va reconèixer també que la darrera proposta que posava sobre la taula era més «lineal» que no pas les anteriors, que funcionaven més com un «trencaclosques».

Un homenatge a tots els finalistes del premi

‘Cavall, atleta, ocell’, ha resultat l’obra guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2024. Així ho ha decidit el jurat independent d’aquest premi, format per Marta Pessarrodona, poeta i crítica literària; Neus Real, especialista en literatura catalana; Marta Segarra, Catedràtica d’Estudis de gènere i Literatura francesa (UB), Magí Camps, filòleg i periodista, i Toni Puntí, periodista.

Tots ells han decidit reconèixer la proposta de Baixauli, la qual «a partir de la relació complexa entre un pare i el seu fill adolescent» ofereix una novel·la «lírica i simbòlica», que ressalta per la creació dels personatges (en especial el pare, d’ofici fuster). També han valorat que pivoti «al voltant del tema de l’art» com a plataforma de «salvació», amb un resultat «encomiable en termes de llengua i estil».

El premi està dotat de 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció, i el guanyador ha estat escollit entre tres obres finalistes, de 10 obres en total: ‘Mammalia’, d’Elisenda Solsona, que posa al centre de la història l’enrarida relació d’una filla amb el seu pare i que planteja un trencaclosques per descobrir els orígens de la protagonista; ‘La conformista’, d’Alba Dedeu, una novel·la sobre els alts i baixos d’una parella al llarg de diverses etapes vitals; i ‘Cavall, atleta, ocell’, de Manuel Baixauli, que s’ha acabat enduent el guardó.

Durant el seu discurs d’agraïment, Baixauli ha explicat que el fet de no saber si era el guanyador fins a última hora li provocava «una sobredosi d’inquietud». «Com superar-ho?», s’ha preguntat, «doncs matant tota esperança, convencent-me que no tenia opció». L’escriptor ha fet una reivindicació dels discursos que han preparat tots aquells que no han guanyat premis i ha assegurat que va escriure el seu «fa set dies, amb la inquietud sota control, ignorant si seria pronunciat en públic o si seria un discurs fantasma, que acabaria al cementiri dels discursos oblidats».

En aquest sentit, l’escriptor també ha animat a tothom a llegir les altres dues novel·les finalistes: «cada una d’elles a la seva manera em va encantar. De veritat, llegiu ‘La conformista’, llegiu ‘Mammalia’, perquè valen molt la pena”, ha assegurat.

El «reflex» de la diversitat i riquesa de la literatura

L’encarregat d’entregar el guardó ha estat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha manifestat que amb aquest premi «no només se celebra la literatura, sinó també la força de la cultura com a motor col·lectiu i la bellesa de la llengua com a espai de trobada». «Premiar i donar visibilitat a la literatura en català no és només una celebració d’un art, sinó apostar per una societat més crítica, creativa i cohesionada», ha dit.

Antich ha aprofitat per agrair la gran feina dels tres finalistes i ha destacat la qualitat de les obres: «són un reflex magnífic de la diversitat i la riquesa de la nostra literatura i un exemple de la capacitat que té la nostra llengua per a evocar des de mons travessats per misteris i enigmes a la vida més prosaica i material, de la maternitat a la relació amb el pare, dels somnis als malsons». A més, ha assegurat que les tres obres «bateguen més enllà de les paraules» i que «remouen i fan de mirall».

Tot plegat en una intervenció en la qual ha celebrat que el sector editorial estigui passant per un «moment dolç” i que s’hagin recuperat els nivells de lectors habituals i ocasionals previs a la pandèmia. Malgrat aquest escenari, ha avisat que «els lectors que tenen el català com a idioma preferit són un de cada quatre» i que «la població que té el català com a llengua habitual o ocasional de lectura és de gairebé un 80%». Per això, Antich ha plantejat el repte de «convertir l’ocasional en preferit» i de «consolidar una societat que llegeix i comparteix en català».

La vuitena edició del guardó

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any és referent des del 2017 d’un dels objectius fundacionals de l’entitat: prestigiar les lletres catalanes. Va néixer amb l’ambició d’igualar-se a altres premis similars de literatura mundial i de fer prevaldre les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector editorial.

Des de la primera edició d’aquest guardó, les novel·les guanyadores han estat: ‘Els estranys’ (Raül Garrigasait), ‘Aprendre a parlar amb les plantes’ (Marta Orriols), ‘L’esperit del temps’ (Martí Domínguez), ‘Boulder’ (Eva Baltasar), ‘Junil a les terres dels bàrbars’ (Joan-Lluís Lluís), ‘Ràbia’ (Sebastià Alzamora) i ‘La mestra i la bèstia’ (Imma Monsó).

Comentarios
Multimedia Diari