Una norantena d’obres del reconegut artista Manuel Humbert (Barcelona, 1890 - 1975) s’exposen des d’aquest cap de setmana al Museu de Valls, al passeig dels Caputxins. Manuel Humbert, l’àngel del noucentisme és la primera exposició retrospectiva dedicada a Humbert, considerat un dels millors pintors espanyols del segle XX.
Si ara arriba aquesta mostra és amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la seva mort i, de fet, és l’acte central d’aquesta efemèride, impulsada per la Fundació Rafael Benet, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
L’exposició, que compta amb peces provinents d’una vintena de col·leccions, entre públiques i privades, ha estat organitzada conjuntament pel Museu de Valls i el Museu Abelló de Mollet del Vallès. La primera parada és a la capital de l’Alt Camp, on la mostra hi romandrà fins al 26 de juny. De fet, una aportació nombrosa de les pintures provenen del mateix Museu de Valls, i també del Museu Nacional d’Art de Catalunya, les dues institucions públiques amb més obres d’aquest artista. Posteriorment, l’exposició es traslladarà al Museu Abelló, del 10 de juliol al 2 de novembre.
«És una exposició a nivell nacional», va destacar el comissari, Lluís Boada, aquest cap de setmana durant la inauguració. Es va fer dissabte, 5 d’abril, i no pas al museu, sinó al davant: a la Biblioteca Popular. Justament un edifici exponent del noucentisme. «La primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya», va recalcar Boada. El director del Museu de Valls, Jordi París, va posar en valor que, per fi, es doni l’ocasió de contemplar l’obra de Manuel Humbert. I és que «ha costat», admetia, havent hagut de passar 50 anys per poder-la admirar en una exposició retrospectiva.
Tres sales, tres etapes
La mostra està estructurada en tres grans períodes que marquen el seu trajecte personal i artístic: el primer duu per títol ‘Un dibuixant europeu i l’Escola de París’; el segon, ‘Retorn a Barcelona, la República i el triomf’, que engloba des de 1927 fins que rep el Premi Nonell el 1934 (el màxim reconeixement atorgat per la Generalitat republicana); i el tercer, ‘El temps de les guerres, la llarga resistència i una nova atmosfera’. L’exposició mostra la majoria de les seves obres cabdals, «totes, plenes de vida», remarca Jordi París.
Manuel Humbert va tenir taller a París, on es va formar com a pintor, i a Barcelona, pràcticament tota la seva vida. Molt actiu als cercles de Montparnasse del 1909 al 1927, va mantenir una gran amistat amb Modigliani, a qui li va fer dos retrats. A més del Premi Nonell, Humbert també va rebre el Gran Premi de Pintura a l’Aigua a la II Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada a l’Havana (Cuba), el 1953.
