S’acaben de complir 30 anys de l’estrena de l’alta velocitat a l’Estat espanyol. Era el 1992, concretament el 14 d’abril, quan l’AVE viatjava de Madrid a Sevilla, a les portes de l’Exposició Universal. La capital andalusina inaugurava una estació de bandera: la de Santa Justa. A 300 km/h el trajecte es reduí a la meitat de temps que en el tren convencional més ràpid, el Talgo. Tota una declaració d’intencions.
Des d’aquella data 83 milions de passatgers han completat aquest viatge. Hi havien invertit 3.250 MEUR per assolir la major obra d’enginyeria ferroviària realitzada a la península fins a aquell moment. L’AVE esdevenia el tren del progrés, mentre que l’alta velocitat es referenciava com un motor econòmic de desenvolupament, el mateix any que es complia el cinquè centenari de l’arribada de les tres caravel·les comandades per Colom a l’illa de Guanahaní.
AVE i Expo
El sevillà de Bellavista, Felipe González Márquez, celebrava deu anys al capdavant del Govern de l’Estat i, amb el doble regal de l’AVE i l’Exposició Universal, a Hispalis es produïa un canvi d’alt voltatge en la configuració del mapa de l’imaginari local i, per extensió, en l’espanyol. Les visites de caps d’estat com Fidel Castro o Lech Walesa; les de reines del cor com Diana de Gal·les o Carolina de Mònaco, evidenciaven que quelcom gros succeïa a l’embriagadora Ishbîliya.
30 anys després els terrenys de l’Expo, a l’illa de la Cartuja, avui acullen 536 empreses, generen 23.700 llocs de treball i una activitat econòmica anual de 3.000 MEUR, el 7,8 % del PIB de la província de Sevilla. Al seu costat es troba un pol cultural amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, un centre d’investigació de la Comissió Europea, un Caixafòrum, un Centre d’Art Contemporani, el Teatre Central, el gran auditori Rocío Jurado o el Pavelló de la Navegació. Tot plegat en un breu trajecte des del centre històric o des de la Triana fluvial.
Perquè tant aquesta ubicació com la de l’estació de Santa Justa, també a tocar del nucli antic i megaconnectada per infinitat de línies d’autobús municipal i supralocal, tot encerclant-lo, van definir l’èxit de l’empresa. Diu algun company analista de la premsa de la capital andalusa que aquell any Sevilla passà d’Àfrica a Europa, això sí sense renunciar a cap de les fórmules magistrals de seducció basades en el patrimoni immaterial local.
Per contra, també 30 anys després, l’alta velocitat encara no ha arribat a la ciutat de Tarragona. L’estació del Camp de Tarragona s’inaugurà el 2006, catorze anys després que les de Ciudad Real –avui 75.000 habitants–, Còrdova i Sevilla. Si fos pel tren, Tarragona seguiria estant tan poc en el mapa com aleshores. Des de 1992 el Govern espanyol ha invertit més de 57.000 MEUR en l’alta velocitat, en una xarxa de 3.278 quilòmetres, la major d’Europa i la segona del món després de la xinesa.
Estacions urbanes
Sembla inversemblant que, amb aquestes xifres, a Tarragona no fos possible crear una estació urbana com la de Santa Justa, o com la de Sants a Barcelona, la de Girona o la de Lleida. Ens tocà estar al nivell de Guadalajara –ara 85.000 habitants–, amb la seva estació de Yebes també al mig del camp, a 18 quilòmetres i 22 minuts del centre.
30 anys després de les fites de Sevilla 92, a Europa torna a haver guerra.
Hem passat de la dels Balcans, en què el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia del mariscal Tito en diverses repúbliques anà acompanyat del bany de sang entre bosnis, croates i serbis, a la d’Ucraïna.
De la mateixa manera, Tarragona continua sense pujar al tren del progrés, mentre l’arribada a una estació del Camp amb pràcticament totes les persianes abaixades és una pèssima tarja de rebuda.
