‘L’art de ser humans’: recuperar la creativitat com a base educadora

Poques vegades he vist la sala principal d’El Círcol tan plena. La veritat és que tot just arribar, poques cadires per ocupar, i quan la xerrada ja ha començat, ha estat missió impossible trobar un lloc lliure a totes aquelles persones que han arribat amb una mica de retard. La cita, per tant, promet. No sé com evolucionarà l’acte, però una cosa és certa: el Dr. David Bueno té molta força de convocatòria.
La presidenta d’El Círcol, Patrícia Terradellas, ja ho apunta des d’un inici: la majoria de persones presents són docents, professionals del món de l’educació. Perquè és el públic a qui es dirigeix Bueno: aquelles persones que tracten amb qui encara ha de formar el seu cervell i la seva manera de ser, és a dir, els infants i adolescents.
El doctor ve a parlar del seu llibre, ‘L’art de ser humans’, un dels més especials perquè, segons explica, ha estat 14 anys per a acabar-lo (n’acumula 27 i assegura que normalment només s’hi està tres anys). Tal com indica el seu títol, el fil conductor del llibre és l’art. «La creativitat és el que fa únic l’ésser humà. La resta d’animals també són intel·ligents, però aquesta volta de més que ens ofereix l’art i la creativitat només som capaços de fer-la els humans», ha dit Bueno. Les arts, per al doctor, no només és l’apreciació del que és bonic, com mirar un quadre. És tot allò que impliqui creativitat. I són un aspecte que tot ésser humà ha de tenir interioritzat per a tenir la capacitat d’entendre millor el món que l’envolta.
És per aquest motiu que el doctor que ha visitat El Círcol és un gran defensor de l’aplicació de les arts en l’aprenentatge d’infants i joves.
«La creativitat (i, per tant, el que ens permet treballar les arts) és innata. Un infant que encara no parla, si se li posa un paper i un llapis a davant, ell expressarà d’alguna manera o altra el que pensa, veu, escolta... però ho expressa». I ell mateix, per ajudar a reflexionar, llença a l’aire la pregunta: «Com és que perdem la creativitat? Doncs pel sistema que ens envolta». Aquí entra l’educació i el model educatiu actual.
Ara bé, quina és la millor manera de connectar, segons el doctor Bueno? Desconnectant. «Les idees més creatives arriben quan no les busques, quan estàs descansant, caminant... És molt important no fer res, tenir un espai lliure a l’agenda del dia». Fixant la idea en els infants, parla de totes aquestes extraescolars a les que estan apuntats. «Perdre el temps és completament sa», remarca.
Ell no nega en cap cas no tenir uns coneixements bàsics, però no cal saber-ho tot. «Avui ho tenim tot aquí!», ha exclamat, assenyalant el telèfon mòbil. Això sí, es pot educar diferent: «Podem ensenyar matemàtiques, i podem preguntar quina melodia tindria una multiplicació. Segur que totes les melodies serien diferents, perquè cadascú la veurà diferent. Pensar quina melodia tindria la seva multiplicació no els servirà per aprendre millor matemàtiques; però els ajudarà a viure aquest aprenentatge d’una manera diferent».
Els professionals presents a la sala han aprofitat el torn de preguntes s’ha fet patent la preocupació que hi ha per part dels docents i que han exemplificat tot el que David Bueno tracta al llarg del seu llibre. Preocupació per l’aprenentatge dels infants i pel futur de tots els estudiants.