La zona blava s’estendrà a noves àrees de Reus. No serà imminent, tal com indiquen fonts municipals consultades, però sí que s’acabarà desplegant com a mesura que complementarà el desplegament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que enguany començarà a aplicar-se (sense sancions) fins a ser 100% efectiva el 2028.
Al projecte de ZBE de Reus s’exposen diverses propostes relacionades amb la gestió de l’estacionament i, en una primera fase, s’inclou l’ampliació de la zona blava en quatre emplaçaments propers a eixos comercials importants. Segons el document, es tracta de carrers del voltant del passeig Sunyer, així com de la part final del passeig Prim i zona del Carrilet. Més concretament, una futura àrea de zona blava (zona 1) seria la compresa entre el passeig Mata, passeig Sunyer, carrer de la Victòria i Ample (on actualment hi ha 146 places lliures); una altra (zona 2), la compresa per passeig Sunyer, Camí de l’Aleixar, Roger de Belfort i Camí de Riudoms (amb 242 places lliures); la zona entre passeig Prim, Vapor Vell, Wad-Ras, carrer dels Jurats i de Misericòrdia (zona 3), amb 122 places lliures actuals; i entre els carrer de Josep Maria Prous i Vila, Pere el Cerimoniós, Batan i de Balmes (zona 4), amb 248 places. Tot plegat permetria sumar 758 places d’aparcament regulat que se sumarien a les 1.480 actuals (790 de zona blava i 690 de tarifa reduïda).
L’ampliació de zona blava no és l’única mesura prevista per gestionar l’aparcament. En aquesta primera fase, també s’inclou la pacificació del carrer Ample (obres que han de començar aquest febrer) i la creació d’aparcaments dissuasius gratuïts situats a l’exterior del perímetre de la ZBE. De fet, el consistori destaca que, ara mateix, l’accent està posat en aquest darrer punt, i un exemple és el nou aparcament dissuasiu que s’està habilitant a la zona del santuari de Misericòrdia, amb 132 places, i que s’activarà a finals d’aquest mes.
Així mateix, el pàrquing del carrer Jaume Vidal i Alcover, a tocar de la futura estació de Bellissens, s’ampliarà quan acabin les obres d’Adif i podria arribar a les 240 places. «Els aparcaments dissuasius tenen el doble objectiu de donar resposta a les necessitats de places d’estacionament manifestada pel veïnat de l’entorn, així com d’oferir places alternatives a les persones que visiten Reus», comenten fonts municipals.
Ricardo Flores, investigador del Departament d’Economia de la URV, també membre d’ECO-SOS, exposa que hi ha diferents polítiques per regular l’ús del cotxe, entre les quals, la gestió de l’aparcament. Però no són les úniques. Hi ha també l’aplicació de les zones de baixes emissions, els peatges de combustió (segons les emissions de cada vehicle) o la promoció de models de mobilitat com el carsharing o la bici compartida, així com del transport públic. «Per treure el cotxe de les ciutats, o s’apliquen polítiques restrictives, o via preus, que és amb el que la gent reacciona més», afegeix. I és que el fet que agafar el cotxe sigui més car «fa que la gent es plantegi si realment cal o no el cotxe».
Tal com indica Ricardo Flores, tot plegat ha d’anar acompanyat de millores del transport públic, que el ciutadà compti amb alternatives reals al cotxe privat i incentius. Així mateix, aposta per destinar les recaptacions vinculades a les zones regulades a usos urbans, com crear més zones d’esbarjo i parcs.
Tot i que les zones blaves han anat guanyant espai en els últims anys, Flores recorda que «encara anem molt endarrerits en comparació a altres països». A més, Espanya –juntament amb Itàlia– seria el tercer país europeu on aparcar en zona regulada és més econòmic, segons un anàlisi de l’app d’aparcament EasyPark. Aquí, el cost mitjà és d’1,5 euros/hora, mentre que la mitjana europea és de 2,1. Portugal (0,75 €/h) seria el més econòmic, mentre que Països Baixos, el més car amb 4,10 euros/hora.
