Les principals carreteres que envolten el municipi –la T-11, la C-14– i grans polígons com el CIM del Camp o l’entorn de Mas Sunyer marquen els focus de soroll més importants a Reus. Baixant al nucli de la ciutat, els punts que superen els llindars de benestar es concentren en les avingudes, tocant també el traçat ferroviari i infraestructures com l’estació d’autobusos de l’avinguda de Salou i la Reus Centre. El trànsit de vehicles, doncs, representa una rellevant font de molèsties: prop de 19.300 habitants dels 109.930 –més d’un 17%– estan exposats, en el conjunt el dia, a valors que superen els 65 decibels, on comença el rang de zones sorolloses a molt sorolloses, tal com precisa el nou mapa estratègic de soroll.
Els veïns ho noten: «Els cotxes tomben pel barri buscant aparcament i el soroll és molest. La nostra és una zona residencial i no tenim per què aguantar això», valora Joan Maria Borràs, president de l’Associació de Veïns de Xalets Quintana, una àrea emmarcada per avingudes. «Han anat eliminant places als voltants i ara tothom puja aquí a estacionar. Si és estiu i tenim les finestres obertes, encara és més problemàtic. Hem demanat a l’Ajuntament que estudiï sistemes per prioritzar els veïns», afegeix.
Al capdavant de l’Associació de Veïns Plataforma en Defensa del Parc de Mas Iglesias, Òscar Mendoza, es mira la qüestió des de la perspectiva de la futura zona de baixes emissions (ZBE) i diu que troba a faltar sensors «allà on hi ha més trànsit i més contaminació acústica, com són les avingudes». «Posar-ne alguns a l’estació d’autobusos, a prop dels centres educatius i per controlar que la ZBE no faci efecte frontera seria convenient. La qualitat de l’aire i el soroll s’han de millorar a tota la ciutat», precisa.
Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), el president Marcos Massó vincula la preocupació pel soroll i la velocitat dels vehicles. «Sobretot, és a les grans avingudes: hi ha conductors que corren massa. La policia controla i alguna cosa es notarà quan hi hagi la ZBE», especifica.
L’enllaç amb els ravals
L’evolució del mapa de soroll respecte a la seva anterior actualització és «positiva», segons indica l’Ajuntament, que concreta que el percentatge de població exposada a cada rang de nivell sonor «ha augmentat en els nivells baixos (per sota de 60 decibels de dia i de 50 a la nit) i intermedi (de 60 a 65)», i «s’ha reduït ostensiblement per a nivells superiors». El 81% dels veïns de Reus estan en una franja de confort «òptima» i la majoria dels trams de carrer amb nivells per damunt dels 65 decibels «corresponen als principals trams viaris del municipi, que suposen una alta capacitat de trànsit». Aquests són Marià Fortuny, Onze de Setembre, Països Catalans, Sant Bernat Calbó i passeig Prim i, en un grau més baix, «els ravals interiors i les principals vies d’enllaç cap als exteriors». Les zones industrials i properes a les infraestructures són les més afectades. El soroll ferroviari ha augmentat en totes les franges.
El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, exposa que el Govern formularà plans d’acció a partir d’aquest mapa per mitigar els efectes a les zones crítiques. I apunta que ja es treballa en la pacificació del trànsit amb límits de velocitat i accés, i amb mobilitat sostenible.