Reus 'encantada'

‘Contes de Vilaencanteri’. És un recull de contes infantils escrits per 17 autores i il·lustrats per 14 dibuixants

13 noviembre 2017 07:45 | Actualizado a 13 noviembre 2017 07:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Només cal que deixeu volar la imaginació». Aquesta és la invitació del col·lectiu Reusenques de Lletres, impulsor del llibre de literatura infantil Contes de Vilaencanteri. És un recull de relats «dedicat a Reus, un lloc per descobrir les històries més fantàstiques i on pot passar qualsevol cosa». Units per aquest vincle reusenc, disset autores i catorze il·lustradors han escrit i dibuixat cadascun dels relats. «El camp de la literatura infantil no ha estat molt tractat a Reus, i resulta molt motivador poder fer aquesta aportació a la ciutat», explica la Victòria Rodrigo, una de les autores i coordinadora del llibre juntament amb la Fina Masdéu, qui descriu el grup d’escriptores com «atrevides i agosarades, al mateix temps que valentes per haver contribuït a la literatura infantil reusenca».

Ai, l’amor! És el primer dels contes, escrit per la Romana Ribé. L’autora explica que «la literatura infantil és un gènere que m’agrada i amb aquest conte descric un Reus paral·lel, hàbitat per bruixes i bruixots». Les pàgines de Contes de Vilaencanteri també són habitades per un nen que fa màgia, una nena que no sap riure, un Nen de les Oques ben trapella, una campana inquieta... «Mentre que els primers contes tenen com a protagonistes nens i nenes, i que al mateix temps inviten a passejar per la ciutat, cap al final hi ha els relats que són protagonitzats per altres éssers», detalla Victòria Rodrigo. La Dolors Vallverdú explica que «em va fer molta il·lusió poder escriure un conte imaginant-me el Passeig de la Bassa Nova, els arbres grans... un lloc ple de misteri». Contes de Vilaencanteri permet saltar des de la plaça Prim fins al Mercadal, o arriba fins als afores de la ciutat en direcció al Passeig de la Boca de la Mina, Castellvell,... o fins i tot viatjar fins a Reusplay. «El conte té com a protagonista un nen i un joc interactiu. Per superar les pantalles ha de viatjar per edificis emblemàtics de la ciutat, que al mateix temps pateixen transformacions, en funció de si encerta o falla la jugada. Arriba un moment en què el personatge, quan surt de casa, no sap si està en el món real o en el fictici», detalla l’autora Antònia Farré.

 

La Ció Munté ha donat vida a un ‘titellaire malcarat’, mentre que la Pilar López ha aprofitat les pàgines del llibre per reivindicar racons «oblidats» de Reus. «Em vaig inspirar en el Nen de les Oques i a partir d’aquí vaig deixar volar la imaginació, i de fet el Nen acaba a la plaça Mercadal d’una manera molt divertida», relata l’autora. Per la seva banda, la historiadora Carme Puyol és l’autora del conte Una capsa plena de vida. «Per la meva condició d’historiadora m’he dedicat a fer biografies, i llavors, sense voler-ho ni platejar-m’ho, el conte que he escrit té pinzellades biogràfiques de la meva mare, és memòria explicada», afirma.

La Meritxell Blay ha aprofitat el seu conte per introduir la iconografia clàssica pels carrers de Reus. «El déu que té més presència a Reus és Hermes, que és el del Comerç i ja se sap que Reus és una ciutat comercial, i he triat el Passeig de la Boca de la Mina per la seva màgia», detalla. El relat de la Victòria Rodrigo, amb el qual l’autora «vol fer un clam a favor de ser diferents», és l’encarregat de posar punt final al llibre. El repertori d’escriptores el completen la Gisela Alcón, M. Lluïsa Amorós, Marina Barraso, Àurea Bellera, Fina Grau, Núria Naval, Lena Paüls, Dolors Buyó i la Mariona Quadrada. 

Mentre que la llista d’il·lustradors està formada per: Antonieta Bastida, Àurea Bellera, Mercè Bessó, Loc Buyó, Marc Díez, Pep Gavaldà, Tomàs Grande, Núria Grinyó, Teresa Llorach, Nuri Mariné, Cristina Pinyol, Maurici J. Ribé, Anna Roca, Jana Tàpias, Toni Vallès i M. Dolors Vallverdú.

«Tots els contes són també per ser llegits i explicats per part dels pares, és a dir, perquè mirin la il·lustració i sobre aquesta expliquin el conte. És un paper al qual no hem de renunciar ni com a pares ni, quan ens arribi el moment, com a avis», afirma la Carme Puyol. Amb Contes de Vilaencanteri la diversió, l’entreteniment i les aventures estan assegurades.

Comentarios
Multimedia Diari