Rierades, pantans i falsos rumors el 1959: els aiguats de Sant Miquel

La tardor de 1959, el Baix Camp va patir una successió de fortes pluges, culminades amb dos grans aiguats i rierades que van provocar cinc víctimes mortals, greus danys materials i el desbordament de la presa del pantà de Riudecanyes, construïda mig segle abans. És un episodi gairebé oblidat fora dels pobles afectats, perquè ni el riu Francolí ni les ciutats de Tarragona i Reus van patir l’impacte principal, però al territori travessat per les rieres de la comarca les escenes i les conseqüències van ser dramàtiques. La violència de les tempestes i rierades, el paper dels embassaments i la propagació de falsos rumors fa impossible no pensar amb el que ha passat recentment a València.

Després de diversos dies de pluja, la tarda-vespre del 29 de setembre –Sant Miquel– de 1959 va començar a diluviar sobre l’àrea compresa entre Riudoms, les Borges del Camp, Alforja, Cornudella, Riudecols i Riudecanyes. Les precipitacions van arribar als 224 litres per metre quadrat a Riudoms i van superar els cent litres als altres municipis. Les rieres van endur-se ponts i van tallar les carreteres d’Alcolea, Vinyols, Montbrió, Riudoms i la general de Barcelona a València a Cambrils.

Va ser a Riudoms i Cambrils on en van viure els moments més difícils a conseqüència dels desbordaments i inundacions a les zones urbanes més properes a la riera de Maspujols. Igualment, la riera de Riudecanyes i el riu Siurana van experimentar crescudes enormes. Per la de Riudecanyes baixaven 40.000 litres d’aigua per segon, que van omplir totalment el pantà en només unes hores, i pel Siurana, 150.000 litres per segon. Un cabal que en 18 hores hagués omplert el futur embassament de Siurana, que ja estava en projecte.

Però la pitjor tragèdia es va produir a l’encreuament entre la riera d’Alforja i la carretera d’Alcolea, on la força de l’aigua es va emportar un camió procedent de Móra d’Ebre i els seus dos ocupants van morir ofegats.

L’eclipsi solar

El fals rumor que més va ressonar aleshores va ser que l’eclipsi de sol observat tres dies després hauria tingut influència en la magnitud del temporal. I quan només havien passat dues setmanes de l’aiguat de Sant Miquel, les pluges torrencials van tornar a colpejar el Baix Camp, que es trobava amb les destrosses encara per reparar, les terres amarades i les rieres i barrancs crescuts.

La nit del 16 al 17 d’octubre, els registres màxims van vorejar els 160 litres per metre quadrat a Riudecanyes i l’Argentera i la riera va tornar a baixar a l’ample. Si actualment no hi ha manera que plogui amb abundància a les conques dels pantans de Siurana i Riudecanyes, aquell any van estar a l’epicentre dels temporals. Segons es va publicar a la premsa, al moment de més intensitat, pel sobreeixidor de superfície de la presa de Riudecanyes passava una làmina de 54 centímetres d’aigua, equivalent a 100.000 litres per segon. Un fet inèdit des de la seva construcció.

Més ofegats

Malauradament, aquest cabal sumat als procedents d’altres barrancs va passar per damunt de la carretera nacional de Barcelona a València, arrossegant un vehicle amb tres ocupants, que van perdre la vida. Era un matrimoni molt conegut per ser propietari de grans magatzems comercials a Barcelona i Madrid, que viatjava amb el seu xòfer, Venien d’acompanyar una de les seves filles a l’internat de València on estudiava.

La carretera entre Montbrió i Mont-roig també va quedar parcialment destruïda i els perjudicis a l’agricultura de tot el territori van ser abundants, tant pels horts i terres de conreu malmeses per les rierades, com per les pèrdues a les collites per l’excés de pluges.

Val a dir que a Riudecanyes va acumular entre el 29 de setembre i el 18 d’octubre precipitacions de 458 litres per metre quadrat, als que s’havien de sumar els més de cent litres recollits les setmanes prèvies.

Potser empès pels riscos viscuts arran de les crescudes de barrancs i rieres, poc després dels aiguats de Sant Miquel l’Ajuntament de Reus va prohibir el barraquisme en sis de les zones de parcel·les d’autoconstrucció que havien proliferat a la ciutat: les parcel·les Sidós, les parcel·les del Gas, les parcel·les Montserrat; les del barranc del Pedret i Clarassó; les parcel·les Pelai, i les de la carretera de Riudoms.

L’edicte de l’alcalde parlava de «reprimir el barraquisme evitant els seus greus perills i amb l’objectiu de vetllar per la higiene i el decoro de la Ciutat». Quatre anys abans, una crescuda de la riera de l’Abeurada havia provocat moltes pèrdues materials als habitants de les parcel·les Sidós, al costat de la carretera de Tarragona. I, segurament també, les autoritats tenien ben presents les riuades de València de 1957, que havien devastat les barraques a la vora del Túria.