La plaça Evarist Fàbregas va acollir uns renovats versots i parlaments dels Balls de Gitanes i de Pastorets de Reus. El públic va rebre amb els braços oberts la nova versió de l’acte i va celebrar que la proposta fos tan musical, amb diverses cantarelles, i ple de vinculacions amb l’actualitat.
Va destacar l’atractiva interpretació de les agrupacions, la voluntat d’entreteniment i reivindicació, i el somriure que els va omplir la cara en tot moment.
Les primeres en «saltar» a la plaça van ser les Gitanes, lluint les noves vestimentes, ben brodades i «aprovades» pel patró, com si fos una catifa vermella.
El Diable portador del pal va iniciar els parlaments. Així, es van anar succeint les diferents danses tradicionals del Ball de Gitanes i els seus membres es van intercalar els micròfons, sense perdre la interacció entre ells i amb els reusencs i reusenques que es van apropar a la plaça.
Amb un to crític i «poètic», els vuit balladors i balladores van criticar haver-se quedat sense Carnaval, les estructures culturals de la ciutat, el conseqüent «drama» de la Festa Major i les mentides del sector.
Tres gralles i un timbal van acompanyar les burles sobre campanyes locals com «Reus, recicla bé!», així com diversos clams socials que van fer. «Responsabilitat afectiva d’una vegada!», va exigir una dels membres en vinculació amb un feminisme respectuós que no degradi.
«I bona Festa Major!»
Després d’un esment als 40 anys de la Coordinadora Tradicional de Danses, les Gitanes van fer un «crit» de celebració i van cedir el testimoni al Ball de Pastorets, que també va iniciar el seu parlament amb un Diable -vingut de l’infern- que va incitar la gent a reduir el cercle. Primerament, la «Majoral» es va presentar al públic i va introduir les seves pastores, que havien baixat de la Mussara per honorar al Sant Patró.
La renovació i l’actualitat local van caracteritzar els versots i parlaments d’ambdues danses
L’agrupació va coincidir en els seus versots amb crítiques dels anteriors balladors, com ara que Reus va ser l’únic poble català sense posar-se les disfresses. Però, a més, les seves reivindicacions -molt centrades en els polítics i regidors locals-, van excel·lir, especialment, per la proximitat al llenguatge de les xarxes socials.
Denotant que es tracta d’una formació composta per joves, i majoritàriament dones, van incloure en el seu discurs referències a Chanel, la darrera representant d’Espanya a Eurovisió, a la ruptura entre Shakira i Piqué, o una lliçó de red flags feministes de què no s’ha de fer. També, van presentar una «proposta» de candidatura La Mussara-Reus pels Jocs Olímpics d’Hivern 2030, adoptant l’himne «Reus capital, Tarragona sucursal»; a més de crítiques al govern català o a l’encesa de la Tronada per Completes.
Amb el públic engrescat, ambdues danses van fer cap al Raval Santa Anna i al Jardí de la Casa Rull, on repetirien les representacions, entre versots i parlaments, castanyoles i cops de bastó. I, sobretot, amb un crit de «Visca Sant Pere i bona Festa Major!»
