És un repàs crític, i també amb humor, a esdeveniments que han tingut lloc el darrer any a Valls. Els versots serveixen per posar la nota de color a l’actualitat de la ciutat. Enguany no podia faltar l’estat del centre històric –i la caiguda d’elements de les cases–, el trasllat del mercat setmanal, el fallit carril bici, la brutícia i també el coordinador de Cultura, sense obligar el triomf de la vallenca Mariona Escodaa Eufòria.
La plaça de l’Oli es va omplir de gent per seguir aquesta representació dels balls parlats. Enguany debutava el Ball de Pastorets gran -abans actuà el petit-. «Teniu el poble un xic brut i un centre històric que cau, i aquí ningú es queixa, perquè no munteu sarau?», deia una de les pastores. Una altra, en referència a les eleccions municipals del maig del proper any, llençava: «Esperem renovació, cares noves i gent fresca. I que Vox es foti una hòstia per poder fer una gran festa».
El Ball de Gitanes també tingué ullets per fets fora de la ciutat, com la tornada del rei emèrit: «Estic tan emocionada... Hasta crec que ploraré. Que per fi torna el JuanCarlus! Ara sí que anirem bé», deia una gitana pepera. I una més revoltosa li responia: «I quina poca vergonya, allà al barco, arrepapat...Si on hauria de ser és al trullo. Amb tot el que ens ha robat!».
Les gitanes no s’oblidaren dels problemes de la ciutat: «Inseguretat i drogues, problemes amb el subsòl –referent a la plaça de l’Oli–, i l’Ajuntament, pacient, espera que caigui el sol». També feren referència al polèmic trasllat del mercat setmanal del Portal Nou a tres indrets del nucli històric o el controvertit pla director urbanístic.
I quan el sol ja marxava va ser el torn dels més petits amb el correfoc infantil amb el drac petit i el Ball de Diables Petit de Valls.
