Brussel·les acaba de donar llum verda a l’addenda de 93.500 milions presentada pel govern espanyol per ampliar el volum dels fons de recuperació Next Generation EU (NGEU) que percebrà Espanya. Sumats als 69.500 milions aprovats el 2021, els fons NG seran de 163.000 milions i s’hauran d’executar entre 2021 i 2026. Estem parlant de quantitats molt elevades. Per fer-nos la xifra compromesa per a Espanya equival al 12% del PIB espanyol del 2020.
Els recursos públics provinents de la UE incentivaran força la inversió privada i la productivitat de les nostres empreses. Portugal i Espanya seran dos dels països que més es beneficiaran. Els ‘efectes d’arrossegament’ dels fons públics sobre el sector privat s’estima que incrementaran el PIB espanyol entre un 1,15% i un 1,75% de mitjana anual.
La Comissió Europea vol que almenys el 37% dels fons es destinin a projectes de transició ecològica i el 28% a la transformació digital. Alemanya dedica el 52% dels NGEU per a digitalitzar la seva economia, un camp en el qual l’economia germana fa anys que s’està quedant enrere, mentre França destina el 46% del pressupost a l’economia verda. Els dos països esperen tapar els seus forats digitals i ambientals; en canvi, la proposta espanyola és molt més equilibrada i ambiciosa perquè aspira a convertir la revolució digital amb la principal palanca de la sostenibilitat i la lluita contra la crisi climàtica.
Un bon grapat d’aquestes ajudes passaran per davant nostre, de fet fa mesos que estan passant. Serem capaços de presentar bons projectes competitius? Podrem captar recursos suficients per fer el salt tecnològic que tant necessita el sud de Catalunya? Quants dels 163.000 milions compromesos per la UE poden beneficiar a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? Aquestes són les qüestions que hem de plantejar.
Quants dels 163.000 milions compromesos per la Unió Europea poden beneficiar a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Per fer-nos una idea de l’impacte que pot tenir aquesta proposta transformadora, proposo dur a terme un exercici ben simple. Si la UE destinarà 163.000 milions a Espanya i, a més, el PIB de la província de Tarragona representa al voltant del 2,0% del total espanyol, podem concloure que les deu comarques tarragonines podrien captar uns 3.260 milions d’euros, que s’hauran de destinar a la transformació econòmica i social de les deu comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La xifra és prou elevada per a fer un seguiment exhaustiu de la capacitat de tots els actors privats i públics per reclamar la part del pastís que ens correspon.
Per a les empreses locals, els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) ofereixen una gran oportunitat per col·laborar estratègicament amb les administracions publiques, les institucions financeres, les assessories tecnològiques i la resta d’empreses innovadores del territori.
Si volem captar com a territori part dels recursos provinents dels NG que ens pertoquen és important actuar en diversos fronts. En primer lloc, les empreses innovadores s’han de posar les piles. Aquestes empreses amb capacitat transformadora s’han d’implicar més en les convocatòries corresponents a les dotze línies de transformació econòmica dels PERTE. De la mà de les grans empreses tractores amb capacitat per arrossegar a la resta del teixit productiu cal estar més present en els dotze projectes de transformació estratègica vinculats al vehicle elèctric, les energies renovables, l’hidrogen verd, el sector agroalimentari, el model d’economia circular, els microxips, l’economia social i la descarbonització. Les multinacionals que tenen plantes productives en el territori s’han d’implicar més per a transformar el territori, no sols de paraula sinó també amb inversions reals.
Les administracions han d’abordar els fons europeus com una oportunitat única per fer un salt digital i mantenir uns nivells de benestar elevats
En segon lloc, tenim al territori moltes empreses familiars en sectors arrelats al territori com ara l’agroalimentari, la pesca, la construcció o el turisme que tenen potencial per participar activament en la transformació digital i verda associada als fons NG. Aquestes empreses sovint tenen una gran vocació exportadora i estan en condicions de participar en les convocatòries vinculades als PERTE i altres programes.
En tercer lloc, les administracions han d’abordar els fons europeus com una oportunitat única per fer un salt digital i mantenir uns nivells de benestar elevats. Les quatre cambres de comerç, les organitzacions empresarials, els sindicats i les administracions públiques locals, comarcals i provincials han d’implicar-se més i, també, fer un seguiment dels recursos captats i dels seus impactes sobre el territori.
En darrer terme, no podem ignorar que la transformació d’una societat basada en el coneixement no serà possible sense la participació del sistema territorial de ciència i tecnologia, la URV i les empreses. Massa sovint predomina la retòrica sobre l’acció. Dels 3.260 milions possibles, quants aniran destinats a projectes de R+D amb la participació dels grups de recerca i els centres tecnològics del territori?
Per transformar el nostre territori és imprescindible contestar totes aquestes qüestions.
