Fa pocs dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i ImpulsCatSud, Regió del Coneixement, van organitzar una sessió de treball per analitzar les tendències actuals en el món de la salut. M’hi van convidar a participar, juntament amb representants dels diferents col·legis professionals i de les institucions sanitàries de les nostres comarques. Tots som molt conscients que el bon funcionament del sistema sanitari d’un país millora la qualitat de vida, el benestar social i el desenvolupament econòmic.
La sessió va començar amb una presentació, a càrrec de la consultora Accenture Song, de les transformacions que s’estan produint al sector salut i va continuar amb la discussió sobre què caldria fer per a millorar-ne la qualitat i facilitar-ne l’accessibilitat dels ciutadans .
Els dos ponents van fer una presentació avalada amb dades on mostraven possibles escenaris de futur i propostes concretes:
-Que el sector sanitari continua ocupant un dels primers llocs en les preocupacions dels espanyols i la dificultat per accedir al sistema n’és un dels principals problemes.
-Que augmenten les assegurances de salut, sobretot a Madrid i Catalunya, però que sovint no cobreixen les expectatives dels assegurats. Un 72% no estan satisfets dels serveis rebuts.
-Que la despesa per càpita a Espanya és de 2451 € i està per sota de la mitjana dels ciutadans europeus, que és de 2,572€. La més elevada és la d’Alemanya, de 4504 € i la més baixa la de Romania, de 1292€.
-Que la pressió assistencial, les males condicions laborals, l’absència d’autogestió real i el desprestigi dels metges de família fa que no s’ocupin les places d’aquesta especialitat, bàsica pel bon funcionament del nostre sistema sanitari.
-Que hi ha un clar increment de la demanda assistencial, com a conseqüència de l’allargament de l’esperança de vida, que porta a l’envelliment de la població, fràgil, amb discapacitats i problemes crònics.
-Que augmenten contínuament els problemes socioeconòmics i de salut mental.
-I la presència d’un element nou. Les xarxes socials que exerceixen un gran pes en la dinàmica ciutadana especialment entre els menors de 40 anys i poden generar especialment en els més joves, ansietat, depressions, trastorns del son, dependència...
Entre les possibles conseqüències d’aquesta situació es va parlar de possibilitats per al futur immediat:
-Manifestacions i vagues per una sanitat pública.
-Renúncia dels metges a ocupar els llocs de direcció.
-L’abandonament del sistema públic pels professionals, que preferiran optar pel sistema privat o anar a treballar l’estranger.
I les seves propostes, van ser:
-Horaris de treball que permetin la conciliació familiar.
-Valoració dels resultats en un marc laboral lluny de la rigidesa dels contractes funcionarials.
-Suplementar el salari a metges de família. Crear models de finançament alternatius, incentivar la col·laboració entre el sector públic i el privat.
-Repensar l’orientació de les gerències, més centrada en la facilitació de la feina, en l’avaluació qualitativa i en la participació i implicació dels professionals en la gestió.
-Millorar la relació metge/pacient, fent que sigui més personal i assertiva. Promoure una telemedicina diferent i complementària a la relació directa.
-Reconèixer el valor de la feina ben feta, per atraure i retenir els professionals.
-Poder compartir la història clínica per facilitar la comunicació i la continuïtat assistencial entre els proveïdors tant públics com privats i entre els diferents països de la comunitat europea.
-Enfocar el sistema sanitari cap a la promoció de la salut, que el ciutadà sigui agent actiu del seu benestar, que el professional faci de pedra angular del sistema i que hi hagi constant avaluació dels resultats.
Acabada la presentació es va obrir una discussió on cadascú va afegir i matisar el que s’havia dit. No vaig sentir paraules fora de to ni cap proposta que no pogués subscriure.
Cal agrair al president del col·legi la idea de facilitar aquests debats que, ben segur, ens ajudaran a veure els problemes en la seva globalitat i a conèixer la seva interdependència real.
Necessitem saber els criteris d’assignació dels recursos, poder participar en la presa de decisions de quin ús se’n fa i sempre, sota la metodologia del rendiment de comptes.
Gràcies, Sr. president.
