L’ajuntament de Reus ha decidit afrontar una reforma força necessària i interessant del Museu de Reus, un equipament que el pas dels anys havia anat deixant molt allunyat dels nivells de qualitat i de rigor que una ciutat com la capital del Baix Camp ha d’oferir a locals i a visitants que els museus contemporanis han d’oferir.
Una inversió de 2,3 milions d’euros canviarà del tot el relat museístic i la imatge de l’equipament que es convertirà en un indret modern, adaptat als nous temps i amb capacitat per mostrar els seus tresors de manera brillant i documentada. L’entrada serà una catifa de paviment que farà l’accés més senzill, connectant molt més que l’actual amb la ciutat; els terres seran neutres i unificats en tot el conjunt, amb un nou recorregut i una botiga a la sortida.
Una inversió de 2,3 milions d’euros canviarà el relat museístic i la imatge de l’equipament
La qüestió museogràfica serà molt més visual, senzilla i atractiva amb un relat que aprofundirà entre els segles XVII i XIX i d’altres centrats en la col·lecció d’art, amb les obres de Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Hortensi Güell, Antoni Gaudí o el llegat Pedrol Rius.
Aquestes obres m’han fet pensar en un llibre que tinc a la biblioteca, Museo Municipal de Reus, publicat l’any 1963 pel Ministerio de Educación Nacional. Publicaciones de la Dirección General de Bellas Artes, que es venia al preu de 35 pessetes i que vindria a ser l’equivalent a les actuals guies. La garantia de qualitat la posaven els redactors del llibre, el director del Museu, Salvador Vilaseca Anguera i la seva filla, Lluïsa Vilaseca Borràs de Pallejà, del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos.
Explica els orígens del museu, que entre els anys 1934 i 1959 estava situat a la Casa Prim-Rull fins que es va decidir ocupar els baixos del nou edifici de la Caja de Pensiones al número 13 de l’Avinguda dels Màrtirs, amb més de 2000 metres quadrats, que es va inaugurar el 15 de setembre de 1961 i que l’1 de març de 1962 va ser declarat Monument històric-artístic.
El Museu en els seus orígens, entre els anys 1934-1959, estava situat a la Casa Prim-Rull
A partir d’aquí es detalla tot el que es pot trobar a les 13 sales. Per exemple, els escuts de Reus en pedra, amb figures d’Hèrcules que feien al·lusió al títol de Ciudad Esforzada, concedit l’any 1843 després dels bombardejos de Zurbano que hi havia a la Sala I. A la II, obres de Soberano, Tapiró, Galofre, Llovera, Olivé, Rebull o Gaudí. A la III, tots els vestigis històrics, provinents sobretot de diferents punts de la comarca o la làpida de l’antic convent de les Carmelites que ocupava el que és ara la plaça de Prim. A la IV, punyals, espases, trabucs, bombes i objectes de la vida administrativa. A la V, una visió exclusiva de la ceràmica de reflex metàl·lic feta a Reus entre els segles XVI o XVII. La VI dedicada a la prehistòria, la VII, amb plànols i documents sobre el Canal de Reus o les diverses línies de ferrocarril. A la VIII, tots els vestigis ibers i referències a diferents conjunts com el de Vallmoll o el de La Selva. A la IX hi havia premses de vi i d’oli, provinents de llocs com Mas Cabrés, a l’Aleixar (1832) o de Mas del Racó, a la Morera del Montsant. A la X, les arts i indústries tradicionals i populars, ferrers, argenters, pagesos, etc., amb curiositats com els jocs de cartes fabricats a Reus per Benito Barber l’any 1815 o les referències al Real Colegio de Plateros de Reus. A la XI, escultures en fusta, fragments d’antics retaules o medallons del misteriós mestre Perris Austri, que va treballar al Retaule Major de la Prioral de Sant Pere. A la XII, més escultures en fusta, com un Sant Libori que Cèsar Martinell va atribuir al gran escultor Agustí Pujol i, finalment, la XIII, una de les més espaioses, es dedicava als reusencs més il·lustres, Marià Fortuny Marsal i Joan Prim Prats, amb quadres del pintor i objectes personals del general, com una gorra, uns botons de puny o la cartera de campanya.
Una mirada de finals del franquisme, que aleshores representava la modernitat, com a preludi del que aviat serà un museu plenament actual que permetrà descobrir o recuperar la història de Reus i totes les peces que al llarg del temps la van convertir en la segona ciutat de Catalunya i sempre en una de les més actives i punteres cultural i socialment parlant.