A mitjan novembre va tancar portes amb un gran èxit com ja és habitual des que es va crear, la quarta edició del 42, festival de gèneres fantàstics de Barcelona que té lloc a la Fabra i Coats. Comissariat per l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, el nom respon a un dels números més explotats i venerats del gènere fantàstic, i, situats en la novel·la Guia galàctica per a autoestopistes, és la resposta que l’ordinador Pensament Profund dona a la pregunta ‘Quin és el sentit de la vida, l’univers i tot?’ després de meditar-la durant 7,5 milions d’anys. I no content amb això, l’ordinador acaba dient que el problema és que la pregunta estava mal formulada.
Doncs bé, el 42 és una demostració pràctica que en literatura no hi ha fronteres. De fet, durant anys i anys, els crítics literaris van considerar que els llibres de gènere eren una mena de subliteratura sense qualitats ni rigor ni cap mena de vàlua, però la tossuderia d’escriptors i de lectors ha acabat decantant la balança cap a l’altre costat. Els primers en encetar la croada van ser els defensors de la novel·la negra, que ha acabat convertint-se en una manera sociològica i psicològica d’explicar la realitat amb molta més llibertat i possibilitats que el periodisme d’investigació. Ara sembla que ha arribat el torn del gènere fantàstic. Fantasia, terror o ciència-ficció s’han convertit en una eina necessària, agradable i probablement imprescindible a l’hora d’analitzar d’on venim, cap a on anem, perquè som com som, quins són els nostres somnis secrets o què terroritza les nostres ànimes. Literatura i ciència també van agafades de la mà i ens descobreixen nous mons i possibilitats inèdites fins ara.
Així les coses, si sou lectors del gènere, si us apassiona descobrir nous camins o si simplement busqueu un regal de cara a les festes que ja s’acosten, pareu atenció a Obscura Editorial, un segell jove que va publicar el seu primer títol just cinc dies abans de començar el confinament del març de 2020. Lluny de convertir-se en una adversitat insalvable, aquest fet no especialment encoratjador es va convertir en una mena de premonició i, pas a pas, aquella foscor inicial que no feia presagiar res de bo s’ha anat transformant en la foscor activa i sorprenent que proclama el nom del segell i, de mica en mica ha convertit l’editorial en una de les imprescindibles del gènere.
Amb Job Peró al capdavant, Obscura ha aconseguit en poc menys de cinc anys de vida ser un referent necessari, publicant autors nacionals i estrangers d’alt voltatge i aconseguint premis i reconeixements arreu on va. Entre les seves fites, que tot i la joventut del segell, comencen a ser difícils de controlar, hi ha moments rotunds com la publicació de l’edició en català de L’exorcista, el best-seller de William Peter Blatty que va trasbalsar diverses generacions d’amants de les novel·les i de les pel·lícules de terror. La traducció d’Eduard Sepúlveda va merèixer el premi al millor clàssic traduït de 2021.
Al catàleg hi trobem noms com Jesús Cañadas que, amb Dientes rojos, va aconseguir el premi 42 a la millor obra de gènere de 2022; l’internacionalment reconegudíssim Neil Gaiman, amb llibres com Neverwhere. Sota Londres o L’oceà al final del camí; la jove barcelonina Mireia Lleó que amb la seva primera història, Sota la cendra, s’ha endut el premi Alba a la millor novel·la juvenil; Jordi de Manuel, un autor de provada solvència amb un llibre inquietant i trasbalsador, Àcars; la valenciana Lola Llatas amb Bosque i la més recent, El lugar invisible, premi Ignotus i premi Droide a la millor novel·la del 2024; Cristina Jurado que, amb Limítrofes dedica una mirada molt més crua a l’univers dels superherois o David Jasso, considerat un del millors autors de novel·les de terrors que torna amb La casa de los cien escalones.
Aquesta és una petita tria, però n’hi hauria moltes d’altres. Els llibres d’Obscura són una proposta oberta, variada, singular i de qualitat que abasta totes les variants i subgèneres de la fantasia, la ciència-ficció i el terror. Èpica, dramatisme sobrenatural, psicologia, terror íntim o màgic per anar bastint un catàleg que combina a la perfecció descobriments i autors consagrats, sempre amb una base de qualitat i de sorpresa que mai no deixen indiferent. Obscura és un pou sense fons que, potser no us deixarà dormir o us provocarà malsons, però que segur, segur no us decebrà en absolut.
Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.
