Avui és 30 d’agost, dia de Sant Fèlix. Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional pel seu patrimoni folklòric i cultural, la festa major de Vilafranca del Penedès viu avui el dia gran d’una festa que s’allargarà fins dilluns i que guarda paral·lelismes importants amb Tarragona.
L’origen també són unes relíquies
Com les festes de Santa Tecla. En el cas vilafranquí, la història es remunta al 1699, l’any que les restes dels ossos de Sant Fèlix van arribar a la ciutat. Per aquelles curiositats de la història, es diu que, misteriosament, la seva arribada va posar fi a una llarga i devastadora sequera que feia anys que afectava el Penedès. Va arribar el sant, va ploure i els vilafranquins van decidir venerar-lo. Aquell és l’origen de la festa major –que es manté amb una estructura molt similar des del segle XVII–, tot i que no va ser fins a l’any 1776 quan van erigir Sant Fèlix en copatró (fins llavors, només ho era Sant Ramon de Penyafort i les festes se celebraven el 15 d’agost). Les relíquies de Sant Fèlix encara es mantenen i avui, de fet, és l’únic dia de l’any que es poden veure.
Un sant que va de casa en casa
És una de les tradicions més curioses: la imatge de Sant Fèlix només s’està a la basílica de Santa Maria del 21 al 30 d’agost (compte que ara ja no parlem de les relíquies, sinó de la figura del sant). La resta de l’any es guarda a cases particulars. Concretament, a la dels 5 administradors (ara hi anirem) que cada any organitzen la festa major. L’última processó acaba a casa d’un d’ells, que l’acull dos mesos i mig. Durant aquest temps, les portes de casa seva estan obertes a qui el vulgui visitar. Quan s’esgota el seu termini, li passa al següent administrador amb una petita festa: es fa amb comitiva, i el que l’acomiada prepara un pica-pica dolç i el que el rep un de salat. I aquest procés es repeteix cinc vegades fins que el 21 d’agost el retornen a l’església.
Manen els administradors
5 persones de la ciutat que són les encarregades d’organitzar tota la festa, un dels honors més grans que pot rebre un vilafranquí. Els nomena l’ajuntament i cada any són diferents. La seva missió és organitzar tota la festa major. I tota vol dir des d’aconseguir tot el finançament fins a escollir la imatge gràfica, el pregoner, els grups de música convidats, gestionar l’arribada de totes aquelles entitats de fora que participen en la festa. Són els que cada any escullen, per exemple, el cartell de la diada castellera d’avui. Una decisió que els últims anys ha vingut sempre envoltada de polèmica i rebombori mediàtic.
‘Les quatre millors colles’
És el criteri sota el qual aquests administradors diuen que escullen els participants en la diada d’avui, la segona de les tres actuacions castelleres consecutives que acull la plaça de la Vila durant les festes (demà, per Sant Ramon, n’hi torna a haver). Són les úniques diades que se celebren en un dia fix: el 30 d’agost hi ha la diada de Sant Fèlix, sigui diumenge o sigui divendres, com avui, fet que afegeix una dificultat extra a les colles de fora a l’hora de portar-hi els seus castellers.
És probablement la diada de més solera del calendari: només s’ha deixat de fer en temps de guerra o pandèmia. Per això –i pels grans castells que s’hi veuen– a la plaça de la Vila se l’anomena ‘la més castellera’. Avui, juntament amb els Castellers de Vilafranca i les dues colles de Valls, hi serà, per cinquena vegada a la història, la Jove de Tarragona.
Pavanes i goigs
Hi ha dos moments del programa que destaquen, si més no, per curiosos. El primer té com a protagonista el ball de bastons i les seves pavanes, unes coreografies en què es pica amb els bastons a terra. Des de fa mig segle, la nit del 31 d’agost, intenten superar el rècord de vegades consecutives que poden fer el ball. L’actual, de 380 pavanes seguides, el van aconseguir l’any 2022. Van estar més d’una hora i tres quarts ballant sense parar. Demà l’intentaran tornar a superar. L’altre moment clau és el dels goigs de Sant Fèlix. Es remunten a l’any 1857 i narren la vida i el martiri del sant. Es canten durant 9 dies a partir del 22 d’agost i són moments bastant concorreguts. No hi podeu anar sense saber-vos aquests versos: als que venen a implorar-vos, Fèlix, deu vostre favor.
