L’editorial Peu de Mosca, amb seu a la Selva del Camp, fa una feina d’autèntica orfebreria. L’últim dels llibres que acaben de publicar és una festa. És La clau que obri tots els panys, i se suma a les celebracions del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés. Així ho llegeixo jo. Un llibre amb introducció del savi reusenc Josep Murgades (que ha estat treballant amb Vicent Salvador en la revisió de l’obra completa del poeta, 27 volums i 1000 poemes editats en aquest cas per 3 i 4), i amb unes il·lustracions magnífiques de la valenciana, professora de disseny a l’escola Massana, Clara Iris-Ramos. De debò que si sou bibliòfils l’heu de tenir.
Quina preciositat, quina bona manera de plantar cara al menyspreu que ha de patir el més gran poeta que ha donat el País Valencià des d’Ausiàs March, per part del PP i VOX allà on tenen parcel·les de poder, ja sigui a la Generalitat valenciana, ja sigui a València ciutat. Una altra fórmula són aquest seguit de sopars Estellés que s’han anat fent arreu dels Països Catalans, també a les nostres comarques, ja s’han fet de Tortosa a Reus o Valls, i a Tarragona es farà l’onze d’octubre. Són sopars a l’estil dels que a Escòcia es fan per recordar el poeta Robert Burns.
Tarragona és de fet una ciutat que va ser decisiva perquè el poeta acabés de fer el pas i passés a escriure en valencià, després d’una primera obra en castellà. No cal dir que la influència del lingüista Sanchis Guarner (encara recordo quan va venir a Vila-seca, a fer una xerrada) o el seu amic Pérez-Montaner, també van pesar. El cas és que Estellés treballava a Las Provincias i aquest diari el va enviar a cobrir el retorn de les despulles del rei Jaume I al reial Monestir de Poblet, un cop restaurat dels efectes dels saquejos del 1835 que van comportar la desamortització de Mendizábal. Les despulles salvades pel mossèn Antoni Serret de l’Espluga de Francolí es van refugiar a la catedral de Tarragona uns anys. El 1908 l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner hi va projectar el monumental mausoleu que va acabar el seu fill Pere, anys més tard i que no es va ubicar a la catedral, sinó que és a l’Ajuntament. Doncs Estellés va venir a cobrir la notícia, el juny del 1952 i ves que l’ús social del català en aquella època el va fer adonar de la unitat de la llengua i el va animar a fer el canvi literari.
I, de fet, Estellés dedica molts dels seus poemes a la ciutat, i al seu torn Tarragona compta amb una ruta literària que va de la Catedral al Pretori o l’amfiteatre.
El cantant Pau Alabajos, que l’ha cantat en els seus discos (dilluns va ser a Reus al sopar Estellés on va coincidir amb Murgades), també n’ha fet una biografia (Sembra llibres) que recull aquest pes de Tarragona en la trajectòria del poeta de Burjassot.
Peu de Mosca va obrir el seu jove catàleg editorial amb el Da Nuces Pueris el primer poemari de Gabriel Ferrater del 1960, aquest amb pròleg de Fina Masdeu i il·lustracions d’Alba Domingo. Una excel·lent carta de presentació, que ja mostra la línia de treball d’aquest equip de tres socis: Eduard Arnal, David Torres i Quim Pallarès.
Just ara Ramon Gomis, que el 1998 ja havia publicat l’assaig El Gabriel Ferrater de Reus, edita ara a Empúries El jove Gabriel Ferrater, la llegenda, un llibre «fresc i revelador que contribueix a separar la figura de la persona i el mite». I diu Gomis que exposa el seu punt de vista sobre com Gabriel Ferrater va crear la seva pròpia llegenda i mira d’entendre per què ho va fer. Aviat disposarem també del documental que ha preparat Santi Suàrez sobre el poeta reusenc que també ajudarà el gran públic a descobrir-lo.
Per qui vulgui entrar en el Ferrater amant de L’art de la pintura, Obrador edèndum l’editorial de Santa Coloma de Queralt amb Josep Batalla al capdavant des del 2004 fa una nova aportació a eixamplar la cultura humanística i científica del país, tan mancats que en seguim estant, mentre hem de mirar de no recular i de mantenir viva la memòria de qui ens ha salvat els mots, ja sigui Estellés, ja sigui Ferrater.
Presentador i codirector de ‘La selva’ de TV3. Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’) i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.
