L’ombra del monestir de Poblet era allargada, i havia acompanyat la trajectòria del rei Jaume I que ara acull al seu panteó. Ara us explicaré el perquè d’aquesta ombra, d’una anada a Palma recent. En tot cas al panteó ja hi descansaven les seves despulles com a rei d’Aragó i comte de Barcelona (1213-76) i les d’Alfons I el Cast (1162-96), i l’any 1340 Pere III el Cerimoniós (1336-87) va decidir que també volia ser enterrat a Poblet, com els seus antecessors. Els escultors Jaume Cascalls, Aloi de Montbrai, Jordi de Déu, Pere Oller i Gil Morlanes hi van treballar durant els segles XIV i XV, que van fer un monument funerari insòlit, per aquesta posició elevada damunt de dos arcs i amb un seguit de fustes policromades que no s’han conservat.
Allí hi ha les despulles d’Alfons el Cast, de Jaume I, de Pere el Cerimoniós, i de les seves dones: Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília. També hi ha les de Joan I el Caçador (1387-96) i les seves dones Mata d’Armanyac i Violant de Bar; Martí l’Humà (1396-1410) i la seva esposa Maria de Luna, Ferran d’Antequera (1412-16) Alfons el Magnànim (1416-58), Joan II (1458-79) i la seva muller Joana Enríquez, i també Beatriu d’Aragó que va ser dues vegades reina d’Hongria (1475-90 i 1490-1500).
El cas és que a finals d’aquest passat mes novembre vaig descobrir l’ombra de Poblet i de l’orde del Cister a Palma, al monestir de La Real. En aquest conjunt monàstic a tocar de Palma va ser on la Institució Francesc de Borja Moll va lliurar els primers premis en la seva nit de l’edició i la lectura, i on vaig tenir el goig de recollir el premi Ars Magna per la dedicació que he donat a la difusió dels llibres, també els d’autors illencs, ja sigui al Més324 a TV3, ja sigui ara a La selva, el magazín de tarda que presento. Entre els premiats també hi havia el reusenc Josep Maria Jaumà i Musté (1938), un dels veterans i millors traductors que tenim de l’anglès, d’autors com T.S.Eliot, W.B. Yeats, Robert Frost, Thomas Hardy, Philip Larkin, Malcolm Lowry o Robert Graves (un dels seus fills va assistir a l’acte). Jaumà va rebre el premi Miramar i la periodista Cati Moya el premi Arbre de la Ciència, i també es va reconèixer la feina de les llibreteres Miquela Serra, de Quart creixent, i de Miquela Torrens i Maria Barceló, de Lluna. Ja veieu que els premis tenen tots una ressonància lul·liana que va lligada a La Real, al claustre hi ha una escultura seva.
Però a la sala capitular on es lliuraven els premis hi havia una figura de sant Bernat Calvó que és qui, com a vila-secà, va despertar la meva curiositat sobre el lloc i connexió.
Sí que sabem que sant Bernat, que també va ser abat de Santes Creus i bisbe de Vic (allà està enterrat), havia nascut a Mas Calvó, entre Reus i Vila-seca. Al meu poble s’expliquen alguns miracles que havia obrat de petit i es localitzava fins i tot el clau on penjava el sarró, i mantenim la tradició de fer romiatge fins a Mas Calvó en la data més pròxima al 25 d’octubre. El sant va acompanyar com a jurista el rei Jaume I en les seves conquestes de Mallorca i València. Sortint de Salou, i conquerint Mallorca l’any 1229, al cap de poc temps el papa Gregori IX va demanar a l’abat de Poblet que hi enviés monjos per constituir una comunitat cistercenca a l’illa. De fet el 1233 ja es van iniciar els tràmits i el 1239 es van instal·lar definitivament a La Real, i aquesta tutoria va continuar durant més de tres segles.
Però a més de sant Bernat, Ramon Llull, el gran savi, va estretament lligat a aquest espai, aquí s’hi va retirar quan fa un gir espiritual a la seva vida, i després de reflexionar a la cova de Randa, hi escriuria L’art abreujada d’atrobar la veritat, L’art major i l’Art general, i al seu testament va deixar en llegat un bagul amb una pila de llibres que fan que la biblioteca de La Real (amb més de 50.000 exemplars) sigui tota una referència i un tresor. La connexió amb Poblet i amb sant Bernat em va fer pensar que ja és ben bona aquella expressió que hem sentit els dies que hi ha un cel net, i des d’un punt elevat de Tarragona: des d’aquí es veu Mallorca!