La querella del Nàstic contra l’àrbitre del frustrat ascens a Segona ha generat tot un daltabaix i esperem que duri. No fos cas que passi l’habitual, que el pas del temps afebleixi l’empenta inicial, provocant que, al cap i a la fi, no succeeixi res i tot continuï exactament igual. Imagino que el lector s’haurà fet la seva composició de lloc amb la notícia. Si podem afegir-hi la nostra, només confirma la sospita inicial. Aquí no es tractava d’una legítima contesa esportiva amb un ascens de categoria com a premi. Ja va passar-li al club fa dos anys amb aquella tarda surrealista a Galícia, quan les forces vives i ben opaques del futbol espanyol van decidir que havia de pujar el filial del Vila-real, dirigit per gent pesant i de major poder que els tarragonins. Aleshores, ens vam quedar amb un pam de nas en constatar per enèsima vegada que, en efecte i parlant de pams, no n’hi ha ni un de net en aquest organisme tèrbol que s’aixopluga sota les sigles RFEF.
Quan arriba l’hora dels play-off, si no ets un ingenu de manual, saps a la bestreta que als representants de mercats potents, amb masses socials superiors, els han regalat un munt de números en tan peculiar loteria. Pesa el seu historial, recorregut per categories d’elit i l’evidència de tallar el bacallà en els organismes federatius. En cas de no reunir aquests requisits i presentar només mèrits de caràcter esportiu, corres el risc de convertir-te, amb perdó, en èmul del cornut que paga el beure i apareix a la festa aliena en qualitat de necessari figurant. Des dels despatxos de Madrid ja s’encarreguen d’enviar l’ambiciós funcionari de confiança, amb desig de millora professional seguint els dictats de l’amo. I com passa en política i tants altres aspectes vitals, farà la seva feina amb prou cura i dissimulació, sense que es noti gaire la seva transcendental intervenció en el marcador final. Ara un penal per aquí, ara una expulsió per allà i al final s’aconsegueix allò que pretenia el poder. Naturalment, seràs de seguida recompensat amb variades prebendes. En el cas que ens ocupa, tot un escàndol de proporcions catedralícies perquè multipliques el sou per cinc amb la promoció a Segona i pots deixar la teva avorrida feina de policia en un poble.
La investigació té de tot i en abundància. Portarà alguna conseqüència profitosa per al Nàstic? Ja ens podem calçar amb la revenja, conscients que aquest estat té la mà trencada quan toca llençar sorra sobre qualsevol mena de delicte si convé al poder que sigui.
Ha fet bé, molt bé, el Gimnàstic en lluitar convençut per la defensa dels seus interessos, movent cel i terra fins a deixar ben clara i palesa l’arbitrarietat de què va ser víctima. Ara bé, la represàlia serà sonada i el càstig per l’atreviment, previsible. Representarà només el paper de Quixot? Possiblement, però sempre és necessari, imprescindible en societat democràtica, l’existència d’aquell que assenyala amb el dit carregat de raons i proclama que el rei va nu, que això no és just ni decent. Prou sabem com se les gasta el futbol espanyol.
No és moment de ser poruc malgrat que arribin arbitratges patibularis cada dos per tres, però si estàs convençut de la teva causa val més, perdoneu, morir dempeus que viure de genolls i continuar empassant aquests abusos de poder com si formessin part del panorama o fossin fruit d’un imperatiu gairebé diví, inamovible. Fa anys i panys que sabem de la podridura, de la immoralitat sistemàtica de la RFEF i ja toca que algú mogui peça amb cert anhel de millora, de brandar valors perduts i oblidats.
També toca, pel que fa al Nàstic, realitzar un exercici d’autocrítica preguntant-se si els seus responsables van mantenir el cap fred en un moment prou difícil i van comportar-se tal com exigeix el càrrec. Encara que hagi passat mig any, és bo reclamar justícia i un tracte igualitari que l’àrbitre d’aquella nefasta nit va negar quan la seva ambició el va fer protagonista d’uns fets que no poden quedar impunes. Si tens raó, endavant les atxes passi el que passi. Atents i preparem-nos. Fins al final.
