Els ous de Trump

Diuen que la ignorància és molt atrevida, però la supèrbia no té límits. L’enfaristolament de personatges sense escrúpols, com Donald Trump, pot tenir uns efectes devastadors, perquè la seva arrogància li provoca ceguesa a l’hora de calcular els danys col·laterals, fins i tot aquells que el poden perjudicar, com un bumerang que t’acaba impactant a l’ull amb el que apuntes.

El que no queda clar del tot és si aquest senyor és un kamikaze que puja a l’avió de combat amb la missió de morir matant a l’enemic en benefici del seu país o és com aquell maleït pilot comercial que decideix suïcidar-se en ple vol sense importar-li que els passatgers, per molt empàtics que puguin arribar a ser amb el seu malestar emocional, preferirien seguir vivint.

Hi ha moltes maneres de fer les coses i la del president estatunidenc és, si més no, peculiar. Dimecres passat, enmig del seu discurs anunciant els nous aranzels a països estrangers, va advertir: «Ara tenim molts ous», referint-se a la recuperació davant la crisi de la grip aviària que, durant les darreres setmanes, ha afectat a l’abastiment d’aquest producte alimentari, incrementant considerable el seu preu en els supermercats nord-americans.

Realment, als Estats Units fan falta ous perquè en consumeixen molts –més de 90.000 milions a l’any– i els cuinen de tantes maneres que pots acabar esmaperdut com el personatge de Julia Roberts a Novia a la fuga, quan Richard Gere li diu: «estàs tan desorientada que ja ni saps com t’agraden els ous».

I, com qui no té pa, moltes se’n pensa, amb l’escassetat d’ous i el seu conseqüent augment de cost, ha crescut també el contraban d’aquest producte preuat a les fronteres, fins al punt que últimament les autoritats han confiscat més ous que fentanil, segons reporta l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera d’Estats Units (CBP).

Us imagineu a un ranger de Texas escorcollant una camioneta prop de la frontera buscant droga o immigrants il·legals i descobrir que el què custodia el coiot no són mexicans perseguint d’estranquis el somni americà, sinó simples caixes d’ous? Això sí, si els ous estan bruts, segur que el guarda treu el fiador de la pistola i reclama la presència immediata dels Navy SEALs, perquè la legislació nord-americana exigeix que els ous frescos estiguin desinfectats abans d’entrar al país.

Una altra alternativa molt típica a la terra dels westerns per eludir la llei del mercat és l’autoabastiment o DIY (Do It Yourself). No és necessari arribar a l’extrem d’autosuficiència de la família Brown a Alaskan Bush People, que tan aviat construeixen una rentadora a partir de peces d’una bicicleta com un veler amb un matalàs inflable. Només cal comprar unes gallines i esperar que ponguin ous.

I, per als que no volen comprometre’s a criar aquestes aus a llarg termini, els ianquis també tenen una solució a mida: el lloguer de gallines. Així t’estalvies haver de mantenir a la gallina fins que sigui prou vella per fer bon caldo, i pots jugar a fer de granger a temps parcial i al mig de la ciutat. Per uns 600 dòlars, et lloguen dues gallines ponedores, un galliner portàtil, menjar i assistència durant sis mesos.

Des del punt de vista econòmic, aquesta nova tendència no té massa sentit perquè, només per amortitzar la inversió inicial al preu de l’ou actual, necessitaries entre un any i mig i dos, i llavors, més que un renting, semblaria una hipoteca infinita. Per això, els inventors d’aquesta iniciativa esgrimeixen altres beneficis no pecuniaris, com és la vessant ecològica i educativa. Ecològica perquè les gallines es poden alimentar de les restes de menjar –excepte si l’amo és un fan de KFC– i educativa perquè pots instruir als petits de casa sobre els avantatges de tenir un animal productiu a casa que, a més de fer de mascota, t’omple la nevera.

Pel que fa al nostre país, criar gallines al pati, al jardí o a la terrassa de casa et pot costar encara més car. Per ser exactes, entre 600 i 3.000 euros, si no registres les aus, tot i que només siguin per a l’autoconsum. I no pensis que no et descobriran si cuides gallines clandestinament, com qui té una plantació de marihuana, perquè el sistema de vigilància policial a través de drons cada vegada és més sofisticat i aviat sabrà distingir entre un ou i una castanya.