Una part de l’exili ha dormit des d’avui a casa. Ahir van fer camí de retorn, i han passat per Salses i per Cantallops, poble de la família de Ruben Wagensberg i després amb rebudes particulars per cada situació, a Vic i a l’executiva d’ERC Marta Rovira, a Òmnium Oleguer Serra, i Jesús Rodríguez i Josep Capmajó a Barcelona. Decaient la causa del Tsunami, Marta Rovira ha pogut esvair els seus dubtes judicials, i prop de set anys després deixa Ginebra, amb ella en aquest trajecte l’última fornada que va generar la instrucció del jutge García Castellón, que veia terrorisme a cada cantonada, a cada gest, a moure un carro d’aeroport o a una manifestació massiva. La pèrdua del sentit comú de l’instructor que va excitar la seva imaginació i li va fer veure des de delictes a la corona, electorals, a la mort d’un ciutadà francès o les lesions d’uns agents policials que hi havia a la plaça d’Urquinaona, força lluny de les concentracions a l’aeroport del Prat.
Un defecte de forma: fer una investigació extemporània allargada 24 hores després que vencés el termini, ha acabat precipitant els fets.
Gonzalo Boye ho va veure, i Marina Roig, que defensava la dirigent d’ERC Marta Molina, va aconseguir que per aquesta escletxa s’acabés generant l’esquerda que va fer tornar de les seves vacances el jutge García Castellón, que va decidit posar fi a la seva cursa contra la llei d’amnistia. L’endemà la jutgessa Susana Polo, que tenia una causa separada amb Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, aforats, va acabar fent el mateix.
És clar que el president Puigdemont segueix sent a la causa de l’1 d’Octubre i que els jutges Marchena i Llarena no el volen amnistiar. I Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín de moment, doncs, no poden tornar sense risc a ser detinguts. Els jutges veuen malversació allà on no la veia el ministre Montoro, i sobretot no accepten que Puigdemont surti net de papers per una llei acordada amb el PSOE. S’hi rebel·len, com fa el jutge Aguirre, encara amb la més estrambòtica causa de la trama russa. Aquí de nou la pèrdua del senderi li fa dir que el Govern actuava com a una organització criminal, i que va cometre delicte d’alta traïció, tot sense cap prova, només engreixat per notes periodístiques que tampoc tenen ni suc ni bruc. Va denegar-la sense esperar a saber què en pensava la fiscalia, i ara l’ha passada al Suprem, potser serà un nou delicte de forma.
En la partida contra l’amnistia, ara a més el Suprem porta la seva particular batalla al Constitucional. Planteja una qüestió d’inconstitucionalitat pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat.
Ho haurem de llegir gairebé com una pel·lícula de monstres, King Kong contra Godzilla. De moment, dels 74 amnistiats, 50 són policies, per tant els jutges veuen la llei útil més en un cas que en un altre. Però és clar que encara té recorregut. Mentrestant el retorn de Marta Rovira a Catalunya agilitarà les negociacions per la investidura. Els dies van passant, i si no s’ha aclarit el panorama abans del 26 d’agost anirem a noves eleccions. Caldrà veure qui suma més suports, si Illa o Puigdemont. Des de Junts ja han anunciat un acte de suport als seus exiliats el dia 27 d’aquest mes a la Catalunya Nord, no sembla que sigui per passar la frontera. És clar que quan la creui el detindran i anirà a la presó. De quina manera dinamitarà això qualsevol mena d’investidura?
