Estudia Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i un Màster d’Arqueologia Clàssica a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Practica durant anys patinatge artístic, un esport que li agrada tant com li exigeix. De petita, l’allunya de hobbies que ara ha convertit fins i tot en ofici. Resseguir vida i art amb les mans, l’apassiona. Núria Plana Mendoza és nascuda a Cambrils i guarda un record molt viu dels avis pagesos. «Em venia de gust provar coses que no havia fet fins aleshores i em vaig apuntar a un curs de ceràmica que s’impartia a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. El vaig repetir tres anys fins que vam haver de buscar un espai per continuar practicant i donar cabuda a nous alumnes, recorda. El primer taller el van obrir al carrer Mediona de Tarragona. Els propietaris van vendre l’edifici poc després i van haver-se de traslladar a l’espai actual, al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Tarragona. A finals de 2024 farà cinc anys que cultiva la passió per la ceràmica amb l’amic i soci Berna Ríos a Club de Fangs. Hi fan classes i tallers i creen peces originals com algunes de les joies de tocador de l’admirada i reconeguda facialista Mariona Vilanova.
«Recordo molts moments de petita al tros on era lliure i feliç i ja aleshores feia barreges amb cendra, amb la resina dels arbres, amb la terra... Anava amb el cistell del rovelló a buscar minerals i els enterrava vora els olivers i un dia hi tornava i els desenterrava i feia d’arqueòloga», explica amb un punt de nostàlgia. Sent que el contacte amb la terra hi ha estat sempre, però avui en ressegueix el vincle amb claredat. «M’apassionen tots els processos, als oficis, a l’agricultura, a la cuina. Avui els tornem a fer com abans. I amb la ceràmica passa el mateix: hi ha la terra, l’aigua, l’aire i el foc, els mateixos elements, el que han canviat són els espais i la seguretat», resumeix Núria Plana. Té set de més disciplines artístiques. Si l’artesania la mou, la natura que respecta i admira, la inspira. El cicle de joieria que ha cursat a l’EADT l’ha portat a crear una peça que parla de l’Embutada, la festa del vi novell de Tarragona que organitza Santa Teca, l’associació cultural de la qual forma part. «L’art és una manera d’expressar-se i de reivindicar coses. Amb la joieria també poso en valor els oficis, la pagesia, el tros, el camp que s’ha menystingut durant anys i... per què no se’n poden fer joies?». Des de l’escola els proposen fer l’exposició de joieria artística ‘El primer tast’ i ella aprofita l’embut, l’eina amb què es bevia el vi a Tarragona quan arribava el primer de l’any, per fer-ne un anell.
«Representar el primer tast del vi era complex. Com captar les aromes? Com plasmar la taula, el moment d’obrir l’ampolla? Vaig pensar a donar categoria artística a l’embut del llauner Xavier Roura, a subjectar-lo amb un anell de llautó i mantenir el cromatisme de blaus exterior per reivindicar el Mediterrani que banya Tarragona i el que veiem al paisatge», explica. Exposen al Celler de Vila-seca. Diu la comissària Vanesa H. Sánchez: «Els objectes es van formant i denoten conceptes que respiren, es mouen i sòn erràtics en dos mons que gairebé mai s’uneixen». Plana matisa: «Quan l’objecte, juntament amb el vi, és motiu i excusa de comunió, de festa. Tradicions perdudes que es recuperen per fer valer el passat, viure el present i somiar el futur». El primer tast del primer vi de Plana i Roura es podrà revisitar i sentir el diumenge 9 de juny al Celler Dasca Vives, a Valls. Una oportunitat més per beure’s l’art de crear».
Ruth Troyano Puig (Reus, 1979). Periodista,
màster en planificació i gestió del turisme enològic i sommelier. Autora del cicle de llibres «Retrats de Vi», editats per Publicacions URV.
