Trenta anys de ruta canària

El 28 d’agost del 1994, ahir feia trenta anys, dos joves sahrauís, en Bachir i en Baijea, van arribar en una petita barca de pesca al moll de Las Salinas, a Fuerteventura. Ells no ho sabien, però acabaven d’inaugurar la ruta canària, el trajecte de 96 quilòmetres entre la costa africana i l’arxipèlag espanyol, que després han utilitzat més de 230.000 migrants per arribar a Europa. Un d’ells –un dels que ho ha pogut explicar–, és l’Ousman Umar. El vaig conèixer fa uns anys a Barcelona i crec que puc dir que som amics. La seva és una història excepcional. Nascut a Ghana, va decidir emigrar al «país dels blancs» amb 12 anys. En el seu viatge va patir vexacions, el van abandonar al desert sense aigua ni menjar, va aconseguir sobreviure, va estar encallat a Líbia durant quatre anys, el van estafar, va perdre un amic intentant arribar a Canàries, i finalment va aconseguir arribar –de miracle– a Fuerteventura en una pastera. 4.808 persones han mort aquest any fent el mateix trajecte. Després d’arribar a Barcelona, encara menor, va ser adoptat per una família catalana, va estudiar, va graduar-se a la universitat, va treballar de valent i avui dirigeix l’ONG Nasco Feeding Minds, que lluita perquè els nens i nenes de Ghana puguin estudiar, i no vulguin ni hagin d’emigrar. Una manera d’enfocar el drama migratori que bé faria en conèixer el president Sánchez, ara que es troba de gira a l’Àfrica.