La caiguda del règim de Baixar al-Àssad ha fet que molts sirians a l’exterior cerquin la manera de tornar al seu país. Però no tots ho tenen tan clar. La victòria dels rebels tanca una porta sagnant de la història del país, una guerra civil que ha durat més de 13 anys i ha llevat la vida a més de mig milió de persones; i també acaba amb una dictadura que ha torturat, assassinat i subjugat el seu propi poble durant dècades... Però el derrocament d’al-Àssad també presenta multitud d’incerteses, pors, angoixes i dubtes.
Tot i que el nou home fort del país, Mohamed al Golani, ha promès «una Síria per a tots els sirians», i ja ha aprovat una primera mesura per protegir els drets de les dones, aquest líder rebel no deixa de ser un antic dirigent d’Al Qaeda, islamista i radical. Mentre milers de siris comencen a buscar com tornar al seu país, altres milers busquen com marxar-ne. Els passos fronterers estan col·lapsats.
Dins i fora del país, sirians membres de minories socials o religioses pateixen pel seu futur. La situació a Síria queda lluny de ser estable i segura per a bona part de la població... Però això a Europa li és ben igual. Països com Holanda, Alemanya, Suècia o Àustria ja han decidit aturar temporalment les sol·licituds d’asil de sirians, una mesura que afectarà 47.270 persones. El següent pas, de ben segur, serà dir adéu als sirians que ja són entre nosaltres. Tot i que sigui massa aviat.
