Europa dorm a la palla

Europa mai no havia comptat tan poc. La iniciativa de Trump a Ucraïna ho evidencia sense embuts. La UE ha passat les darreres dècades lliurant la manufactura a la Xina i a altres països asiàtics. Importa mà d’obra d’Amèrica Llatina, d’Àfrica i de l’Orient Pròxim. Ha convertit la seva seguretat en una dependència dels EUA. Han venut la sobirania energètica a Rússia, al Magrib i al golf Pèrsic. Ara, en un gest gairebé suïcida, liquida la pròpia sobirania alimentària. El tractat amb el Mercosur i l’assassinat de la pesca de fons en són prova, com bé saben al Serrallo, a l’Ametlla de Mar i a la Ràpita. Les conseqüències d’aquesta deriva són a la vista: una guerra al cor del continent, atiada per Rússia, i una altra al Pròxim Orient, on el combat contra el radicalisme islamista el paga la població civil. Mentrestant, Europa s’enfonsa en el declivi industrial, amb una competitivitat que no para de caure, i una presència cada cop més feble en el món tecnològic, dominat per la Xina i els EUA. L’ombra de Rússia s’allarga com un parany: primer, abarateix el gas per enganyar-nos amb falsa seguretat; després, infecta el debat públic amb desinformació per erosionar les institucions i fracturar les societats europees; i finalment, finança els extremismes que pretenen desmantellar el projecte europeu des de dins amb missatges xenòfobs i euròfobs. Si Europa continua subcontractant el seu futur, es condemna al no-res.