El neguit i la frustració que viuen els educadors que s’ocupen dels centres de menors tutelats evoquen la mateixa desolació que, en un altre escenari –l’escola–, pateixen molts professors. Un bon gruix de l’alumnat ja no els veu com a figures d’autoritat, capaços d’imposar disciplina i garantir el compliment de la seva tasca perquè ni tenen prou força ni compten amb prou suport.
Un informe sindical del 2024 ho deixa clar: les agressions físiques contra docents encara no són el problema més freqüent, però creixen. Els problemes més habituals són les falses acusacions i les amenaces, però les agressions, encara minoritàries, van a l’alça. Entre els cursos 2022-2023 i 2023-2024, han passat de 138 a 157, segons l’esmentat informe.
La tendència no és nova: els darrers anys, el percentatge d’alumnes que agredeixen els professors ha pujat. Els que pitjor s’ho passen són els docents de secundària i els de Formació Professional, esclar, per l’edat i condició dels seus alumnes. Parlem d’empentes, cops de puny... Sovint l’origen és un problema de salut mental sense resoldre.
Si els especialistes que haurien de detectar aquests casos no ho fan, els menors arriben a les aules sense cap tractament ni orientació, i els professors, que no estan avisats ni preparats per afrontar-ho, es troben desarmats. No pot ser que els educadors hagin d’assumir una tasca assistencial que no els hi toca.
