El vicari de la Prioral de Sant Pere i la Sang és de Ruanda, tal com s’explica a la secció de Reus. Xerro amb ell a les portes del temple per excel·lència de la ciutat. L’escultura del patró ens vigila atentament.
L’Albert vesteix una caçadora texana amb folre de borrec. El que sorprèn, d’entrada i potser per la manca de costum, és que parla un català envejable. M’explica que, per fer missa, atendre millor els feligresos i entendre el país que l’acull, va sentir la necessitat d’aprendre català. Se n’ha sortit amb nota.
L’exemple de l’Albert és il·lustratiu. Quan el català es fa indispensable per desenvolupar-se, es converteix en una eina útil de cohesió i de comprensió. Segur que hi ha qui no combrega amb la seva funció pastoral, però es fa impossible no compartir la seva fe per la llengua.
