Europa no té pressa per contraatacar

Del tot equivocats, diu el canceller Olaf Scholz dels nous aranzels de Trump. Un atac unilateral, segons el president del govern Pedro Sánchez. Brutals, s’indigna el president Emmanuel Macron. La presidenta Ursula von der Leyen afirma que la UE té «moltes cartes» per jugar, força per negociar i poder de plantar cara. Molt bé, gràcies, una abraçada ben forta. La Xina ja ha respost replicant els aranzels que els imposa Trump. El Canadà també. Algú dirà que la UE borda mentre el Canadà i la Xina mosseguen. Calma. Europa podria castigar big time els serveis estatunidencs, com ara les grans tecnològiques Apple, Meta, X o Amazon. S’arriscaria, però, a una nova revenja de Trump. Per exemple, en el subministrament energètic: la UE compra gas natural liquat dels EUA després d’haver-se desvinculat del gas rus arran de l’agressió militar a Ucraïna. És complicat reduir o gravar fortament aquestes importacions: ho patiríem tots. O sigui, la UE vol evitar escalar el conflicte perquè té en compte els aspectes polítics, no només els econòmics, i sap menjar-se el seu orgull. Així doncs, el pla de Brussel·les és amenaçar amb represàlies greus, esperar que Trump negociï i pregar perquè es faci enrere. El comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, ja és a Washington per parlar-ne. És una jugada inicial. Europa no té pressa per contraatacar. Cada cosa al seu temps i les figues, a l’agost.