En els primers mesos d’enguany un parell d’especialistes en art ens feien arribar la preocupació per la degradació progressiva del denominat Crist dels Gitanos, ubicat a l'església de la Trinitat, a la plaça del Rei, i dut anualment en viacrucis per la novella Germandat dels Gitanos de Tarragona. És obra de la postguerra del notable escultor de la Canonja, Salvador Martorell i Oller (1895 - 1968). Un cop contrastat amb membres de la comunitat gitana de la Part Alta, vam recollir la inquietud entre els «sabíeu» en la Maireta i seitó.
Només havien passat unes hores quan l’Ajuntament de la Canonja va contactar amb el Diari per conèixer qui n’eren els responsables a la parròquia i a la confraria, i oferir-se per cooperar en la solució del problema. És d’admirar que un consistori com el que lidera l’alcalde socialista Roc Muñoz vetlli per l’obra d’un fill del seu municipi com fou Martorell. Demà diumenge, a les 12 h, la plaça del Rei acull la presentació de la restauració de la peça.
Es tracta d’una escultura de fusta tallada, estucada i policromada, molt probablement amb un procediment pictòric de tipus oliós. En paraules del conservador i restaurador de béns culturals Pau Arroyo Casals i administrador de l’empresa Lesena · Patrimoni Cultural, amb seu al Vendrell i encarregada del projecte: «És una obra d’una gran qualitat tècnica i artística».
Patologies detectades
Les patologies eren de tres tipus, a més de brutícia generalitzada. Per una banda, Lesena corroborà la percepció tant dels especialistes en art com dels confrares: «l’atac d’insectes xilòfags, coleòpters, a la creu», el que popularment coneixem com corc de la fusta. Si no s’actuava sobre la creu, la patologia podia acabar afectant la talla.
L’exploració per Lesena permeté detectar «algunes fissures, que coincidien, almenys en el cas dels braços, amb les unions de les diverses parts amb què és feta la imatge. La formació d’aquestes fissures, generalment, està relacionada amb els moviments naturals de la fusta», explica l’informe tècnic de conservació i restauració. Estaven ubicades a la zona del gluti dret i en la d’unió del braç esquerre amb l’espatlla corresponent.
Finalment, pel que fa a la capa de preparació de la pintura –o estuc–, tot i que en general ben conservada, s’havia d’actuar sobre «la de les extremitats inferiors del cos. Concretament, en els peus i genolls s’havia perdut l’estuc pel desgast en acaronar-los, deixant la fusta a la vista. Pel que fa a la capa pictòrica, també aquí havia desaparegut totalment per l’acció humana, i en el tors s’observen les marques d’haver fregat la superfície per netejar-la». És fruit de la relació entre els devots i la imatge sagrada.
Els treballs realitzats
Lesena realitzà la neteja preliminar de la superfície en sec amb aspirador. Tot seguit, aplicà un tractament de desinsectació. A continuació, procedí a la neteja de la superfície amb un sistema humit amb pH controlat i mescles de dissolvents amb la polaritat adequada, després de proves en zones poc rellevants per determinar el procediment més adequat.
La següent fase ha estat aplicar el primer envernissat a tota la superfície de la imatge amb un vernís de baix pes molecular. S’ha continuat amb l’estucat de fissures, llacunes i forats de xilòfags amb una massilla de cola de conill i carbonat càlcic, incloent-hi el polit i la posterior imprimació amb una dissolució de resina acrílica. Tot seguit, s’ha executat la reintegració cromàtica de les parts estucades de manera mimètica amb un procediment pictòric reversible. La darrera fase ha consistit en l’envernissat final de la totalitat de la superfície, de nou amb un producte de baix pes molecular.
A més de la restaurada, són diverses les talles de Salvador Martorell que desfilen els dies de la Setmana Santa tarragonina. El canongí havia guanyat, l’any 1925, la Medalla d'Or de l'Exposició d'Arts Decoratives de París per l’obra Sortint del bany, i el 1929 la Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona pel treball Cap de negre. Engendrà la talla de Jesús Natzarè per al misteri i germandat del mateix nom i la de Crist Crucificat per a la Congregació de la Sang, ambdues el 1940, així com les set imatges de vestir per al pas del Sant Enterrament, del Gremi de Marejants, entre els anys 1942 i 1944.
Felicitats a tots els que continuen tenint present un artista que creà art per ser emprat, un valor afegit.
