Recordo que abans al carrer de publicitat n’hi havia ben poca. Els rètols dels comerços i els anuncis que tenien dels seus productes a la botiga explicant el que venien o quin servei prestaven. Les marques dels refrescos també s’anunciaven a carretons i camions que els transportaven. També hi havia publicitat a les carreteres, pintada en façanes. Penso en la publicitat de l’òptica Budesca a la carretera de Santes Creus, que encara es pot veure a la masia Manset de Bràfim, recordant-nos un comerç que ja és història. D’anuncis també se’n feien a viva veu, d’aquesta manera es venia el gel, el pa, el peix o es pregonava l’esmolet. Els de la meva quinta hem estat atents a comprar tots aquests productes que es passaven a vendre pel carrer. També hem conegut la targeta de racionament, o sigui... que en algun moment vam passar més gana que pas vam anar farts.
El 1954 un jove, però ja famós locutor de ràdio, va muntar l’agència de publicitat Pastor, era el senyor Manuel Pastor Mallol, un tot terreny del món de la ràdio i la publicitat que ens ha deixat enguany. Va ser el responsable d’Operación amor, que pràcticament es feia al carrer i va ser una de les iniciatives radiofòniques més sonades que ha viscut Tarragona. Una altra agència de publicitat va ser Exclusivas Santos, del senyor Mario Santos, quetambé vaig conèixer. Era encara l’època dels programes radiofònics a l’auditori del carrer Unió, que presentava un dels grans de la ràdio catalana, el senyor Josep Maria Tarrasa. Tarrasa entre infinitat de coses, va ser director de Ràdio Tarragona. Aquests programes arribaven molt més enllà de Tarragona. Una de les maneres era amb les campanyes benèfiques, com la cavalcada dels Reis d’orient, que arribava fins al Sanatori de sant Joan de Déu de Calafell, que avui és un hotel. Eren moments màgics que van ser transmesos a les ones per radiofonistes que aconseguien moltes col·laboracions que avui anomenaríem solidàries.
Amb els amics Lluís M. Pagès, que treballava a Ràdio Tarragona, i Ramon Salas vaig formar el grup BoPaSa. Fèiem màgia, pallassos, titelles... I no ho vam fer malament! Amb BoPaSa vam col·laborar en moltes campanyes benèfiques. Jo tenia una Vespa, que en aquell moment era una moto de moda i em permetia anar amunt i avall, de fet vam actuar a diversos pobles, a més de diversos llocs de Tarragona com l’antic preventori de la Savinosa, que avui segueix deixat de la mà de Déu. Actuant amb BoPaSa va ser quan em va fer la primera entrevista el Daniel de la Fuente Torrón, en una saleta de l’antic Diario Español. La premsa en paper m’atreia molt: el paper i la tinta es podien tocar, veure i olorar. Després vam anar a fer unes tapes al bar Gol, que es despatxava ben grosses i bones.
Tot ha canviat molt, també en la publicitat. Recordeu aquelles tanques publicitàries que anunciant tabac com si fos una cosa bona? Avui està prohibit. Però la publicitat continua i avui hi estem exposats de mil maneres. Ara ens parla que el tabac mata. Amb la popularització de la televisió les principals empreses hi van anunciar els seus productes, i després feien servir aquella frase d’«Anunciado en televisión» com si fos una garantia de qui sap què. La publicitat tot ho fa creïble.
