Conduïts per Josep Sardà i Cailà, que va destinar una gran part del seu llegat a la construcció del cementiri general de Reus, els primers d’entre els 360 afortunats que han aconseguit entrada van estrenar ahir les visites nocturnes a l’espai funerari municipal de Reus.
«Al meu germà, Pere, el vam enterrar al cementiri del Roser, petit, pobre. Aquell dia vaig decidir començar el meu últim projecte per a Reus, un cementiri general», els va explicar l’empresari, mentre passejaven a la llum de les espelmes. «Fa més de 150 anys que s’hi va fer el primer enterrament, i va ser pagat amb fons municipals», va recordar al públic.
El recorregut, amb una il·luminació cuidada i delicada música, de la mà de La Gata Borda, va allargar-se durant aproximadament tres quarts i va culminar amb un audiovisual.
A cada racó del cementiri, un reusenc il·lustre, un personatge emblemàtic de la ciutat o un símbol. «Els amors de la meva vida han estat, més enllà de Déu, la meva família, Reus i els infants», proclamava, assegut en un banc, el Doctor Frias, precursor de la pediatria moderna. Uns metres més endavant, Mari Pepa Colomer, la primer dona pilot de l’aviació espanyola, llegia en una carta les seves vivències ajudant a exiliats republicans a travessar la frontera.
I la vídua del Xola, «l’home més fort, que carregava sacs d’avellanes de 58 quilos», el plorava a la seva tomba i dissipava dubtes: «Que si algú el va ajudar a acomodar-se la moto a les espatlles mentre avançava pel Tomb de Ravals? És clar que no!».
Figures cèlebres com el general Prim o Sor Lluïsa Estivill apareixen en la visita. Però també als difunts anònims, morts de grip, de tosferina, de tuberculosi, als bombardejos o «de repent» se’ls hi dedica un record. I al dol perinatal: «Em diuen que no plori, que no passa res. I sí que passa».
