La intèrpret Aïda Pitarch, el guitarrista Toni Just i l’artista multidisciplinar Guillem Duran protagonitzaran aquest divendres 7 de juny la performance Reus en guerra, que es farà al soterrani de Casa Navàs. El guió ha anat a càrrec del periodista David Fernàndez, qui ha seleccionat textos del llibre Viure sota les bombes (1937-1939), d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar, i de la conferència La Guerra Civil en la memòria personal. (...), també pronunciada per Gort.
Sílvia Sagalà, directora de Casa Navàs, ha assumit la tasca de coordinació i producció del projecte; i, tot plegat, es realitzarà en el marc del primer Festival Experiències de Casa Navàs. L’emblemàtic edifici acull aquesta i altres peces artístiques de diverses disciplines. Les entrades poden adquirir-se a casanavas.cat i hi haurà quatre passis entre les 19.30 i les 21 h.
Com sorgeix ‘Reus en guerra’?
David Fernàndez: Quan des de Casa Navàs es va tenir la idea, sabíem que necessitàvem una rapsoda, l’Aïda, perquè recités els textos. El Guillem aportaria la part artística i visual, però ens faltava una pota i, parlant amb la Sílvia Sagalà, vam concloure que mancava l’ambientació musical, i vam afegir el Toni. Totes les parts de la peça tenen importància, així com la té l’emplaçament: el soterrani. És un lloc que comunica amb els refugis antiaeris de la Guerra Civil. Parlar de la guerra en un moment com l’actual, on hi ha conflictes per tot arreu, creiem que és més necessari que mai.
Què volen transmetre?
D. F.: Volem parlar de l’horror d’aquells anys, les vivències d’aquella pluja de bombes. Ens centrarem en el primer bombardeig que hi va haver a Reus. Concretament en un episodi del 1938, el més sagnant, perquè quan va caure la bomba a la plaça de la Llibertat hi havia mercat. Tota la gent corria cap a la boca del refugi i allà va caure la bomba. Tot plegat, ho hem fet a partir de la recerca de llibres, a banda dels de Gort i Palomar, vam a arribar a repassar testimonis i relats d’en Xavier Amorós i Gabriel Ferrater.
Com es lliga això amb l’art?
Guillem Duran: Amb la interpretació de l’Aïda, jo faig esbossos i plasmo la part visual de la seva interpretació. Tot plegat, ho articularé amb pintura, però en certa manera serà una acció improvisada, una pràctica que té relació amb els textos, molt expressiva. La meva tasca serà útil a la vegada per al Toni, qui amb la música complementarà l’escena amb un toc dramàtic. El lloc, com deia el David, és un element més. L’olor del soterrani, amb tota la seva foscos i càrrega és un ingredient potent. Els espectadors dels diferents passis no veuran la mateixa creació pictòrica. La meva intervenció serà sempre diferent, i en ser una performance, el que veuran és una evolució d’una creació que acabarà sent efímera.
Què succeeix amb la música?
Toni Just: El David, amb els textos, hi ha posat el cervell, a la peça; el Guillem va a la vista i jo a les orelles. L’Aïda, això sí, hi posa el cor, perquè interpreta els textos, envia el missatge. La meva tasca, com a músic és potenciar la paraula d’ella. Tot ha fluït. Amb la música ajudo que el missatge sigui més contundent i colpidor. No oblidem tampoc la tasca de producció de la Sílvia.
D. F.: Preparar-ho tot ha estat un repte, cap dels tres artistes es coneixia d’abans i han encaixat molt bé tots junts, hi ha afinitat.
