«L’amor no hi entén, d’instruccions». Aquest és el mapa mental a partir del qual es mou i viatja Mitja taronja, l’obra dirigida per Sílvia Navarro i Perramon i que va fer morir de riure divendres a la nit el Teatre Bartrina de Reus, amb bona entrada de públic. La companyia la Canina i Tantarantana Teatre han parit una comèdia amb grans dosis d’hilaritat i deliri abassegador que genera un riu de curiositat. És possible que tot giri al voltant d’un espremedor?
Mitja taronja sacseja les fílies amb què combreguem, els prejudicis que tots tenim, els tipus de relacions que floten pel món, la dependència innegociable que hem contret amb les tecnologies i posa en dubte l’abundant i perjudicial masculinitat fràgil que tot ho contamina. El reusenc Adrià Díaz, format a l’Escola del Centre de Lectura -com tants d’altres-, interpreta l’Adam, un home clàssic i amb tics cavernícoles a qui li costa molt entendre que la forma de comprendre el món està canviat a un ritme vertiginós.
És la parella de l’Eva (Júlia Santacana), maltractada i ignorada, i tots dos organitzen un sopar amb els amics per inaugurar el nous pis que han comprat a una zona metropolitana. Una escena pròpia dels que entren de ple a la dècada dels 30 i que s’ajusta als cànons d’allò preestablert, d’allò prototípic. Mentre esperen que arribi tothom, el solter d’or del grup, el David (Marçal Bayona), els confessa, per sorpresa de tothom, que té una nova companya, que és... (ta txan) un espremedor de la marca Smeg, aquells electrodomèstics d’estil vintage i colors vistosos que valen un ull de la cara
Prejudicis i «els límits de l’amor»
El punt de partida és ideal per desvariar i per extremar els diferents punts de vista que aboquem sobre les relacions –les pròpies i les alienes–. S’hi susciten desenes de preguntes i afirmacions que ens posen davant d’un mirall que bruteja pels prejudicis que campen lliurement: «Estimar lliurement ha de tenir certs límits», «què és una relació normal?» o «com es mesura l’amor». Passen els minuts i aquell espremedor Smeg de color vermell i que decora qualsevol cuina deixa de ser un electrodomèstic i es converteix en un objecte metafòric que representa els valors d’un amor deslliurat de pors i temors.
Qui sap si és necessària una mitja taronja exprimida per ser feliç; el que cal és trobar el propi camí i oblidar qualsevol vincle amb els cítrics. De Mitja taronja hi surt un suc divertit i histriònic, s’hi canta Dirty Dancing i remou les consciències des d’una òptica que pot semblar absurda, però que és més profunda del que aparenta.
