L’Auditori Antoni Gaudí, al Tecnoparc de Reus, acollirà aquest dissabte a les 20.00 hores l’estrena del curtmetratge documental Swim for ELA, basat en la història del cambrilenc Siscu Morell (pacient diagnosticat d’esclerosi lateral amiotròfica). Parla del film en aquesta entrevista el seu productor, el reusenc Daniel Villanueva (ECIR Films), amb més de 200 premis internacionals, entre ells dos Goya, un Gaudí, un European Film Awards i una nominació als Oscar.
Quines sensacions té ara mateix, a només unes hores de l’estrena?
Per la meva experiència sé que hem produït una molt bona pel·lícula. La petita preestrena que vam fer a Cambrils em va servir, entre d’altres coses, per veure les cares dels espectadors. Sabia des que aquest film era només una llavor que es tractava d’un repte importantíssim, pel fet de ser un documental de no-ficció. I que la gent esperava alguna cosa diferent. I crec que hem aconseguit aquests ímputs positius.
Tot va néixer arran d’una conversa amb el nedador d’ultrafons Jordi Cervera...
Sí, a ell se li va posar entre cella i cella que els ajudés a fer el documental. El cert és que a l’escola de cinema de Reus rebem moltes propostes al llarg de l’any. Per això amb la nostra directora, Ester Borrull, havíem de trobar quin era el sentit de fer aquest documental, perquè ja n’hi havia dos de recents sobre l’ELA, Brazadas i Unzué, l’últim equip de Juancar. Al sopar Solidari de Cambrils em vaig adonar i vaig ser conscient que feia falta posar focus sobre la malaltia.
I quin és, doncs, l’objectiu?
En primer lloc valoro molt tota l’emprenedoria que es fa des d’aquí; crec molt en el territori i per això poso molt en valor que en un municipi com Cambrils 400 persones es reuneixin i nedin un dia per l’ELA. Només això ja era digne de fer un documental. Però no es tractava de fer només un reportatge corporatiu de l’Associació Swim for ELA. Havíem d’aportar un valor. I qui vegi el documental entendrà de què parlo. Sembla que parli encriptat, però en tractar-se d’un curtmetratge si parlo massa desvelaré tot el seu contingut. Penso, en resum, que les històries locals, com aquest documental Swim for ELA, inspiren el món.
Què ha estat el més difícil de la filmació?
No hi havia temps a perdre, perquè ens vam comprometre amb la causa i teníem clar que el Siscu havia de veure acabat el documental. Vam accelerar tota la fase de preproducció, perquè havíem de tirar-lo endavant sí o sí. Hem fet el millor treball en el temps adequat.
El Siscu i l’Associació Swim for ELA s’estan abocant en cos i ànima a visibilitzar la malaltia...
És impossible posar-se a la pell del Siscu i de qualsevol afectat d’ELA. Nosaltres podem posar el focus perquè mediàticament es faci força, empatitzar i intentar ajudar. Quan es va aprovar la llei de l’ELA vaig pensar que arribàvem tard amb el documental, que no feia falta. Però el primer que em va dir el Siscu va ser que sense dotació econòmica tot això era com un brindis al sol: amb el pas dels dies m’he adonat que amb aquest documental podem aportar un granet de sorra cap a l’objectiu que es doti de pressupost. Si ho aconseguim, seré feliç.
Quin recorregut tindrà el documental després de l’estrena?
Tenim una triple via. La primera és la tradicional, que és distribuir el curtmetratge a festivals de tot món, i hi serem. La segona és que a partir de demà tots els municipis el programin i donin visibilitat a l’ELA, és una manera d’ajudar i donar-li empenta; i la tercera seria que el camp acadèmic s’impliqui fent-ne divulgació, ja sigui amb la universitat, farmacèutiques... Espero aconseguir-ho, ja que tenim el suport del Col·legi de Metges de Tarragona.
