La covid-19 ha eclipsat totes les reflexions sobre la vida i la importància de salvaguardar la nostra salut. El virus ha posat de manifest la feblesa de l’espècie humana en totes les seves dimensions. Malgrat que sabem enviar prototips de naus tripulades a Mart, un virus insignificant, del que no en sabíem res, ha trasbalsat la nostra manera d’entendre, comportar-nos i pensar les coses que ens envolten. Es fa evident que ara el més important és aturar aquesta pandèmia, que està causant tants morts i que ha canviat la manera de relacionar-nos. Fa temps que no fem abraçades ni petons i potser ja no tornaran a ser com abans, però aturem-nos a repensar una mica tot plegat.
Molts d’aquests virus es troben en reservoris d’animals salvatges, ratpenats, aus, foques, però també en animals domesticats com cavalls, porcs o gallines. És la nostra relació amb els altres éssers vius el que fa que els virus puguin canviar d’hostes. La pèrdua d’hàbitats, la ingesta d’animals, l’intent de domesticar animals salvatges o exòtics, el seu comerç o la pèrdua de biodiversitat són alguns dels aspectes que afavoreixen que aquests virus puguin infectar l’espècie humana i, depenent de la seva capacitat de transmissió, arribin a causar una pandèmia de les característiques de l’actual.
Cal, per tant, repensar de nou el paper de l’ésser humà dins de la Terra i gestionar de manera diferent les seves relacions amb l’entorn. Aquesta és una premissa que ja era tema de debat abans de la pandèmia. Sense anar més lluny, la crisi climàtica i l’emergència són aspectes rellevants que s’agreugen i que ens han de fer replantejar la relació de les persones amb l’entorn.
La pandèmia ens ha fet veure que les persones podem fer molt més en l’àmbit particular i col·lectiuLa pandèmia ens ha fet veure també que les persones podem fer molt més en l’àmbit particular i en l’àmbit col·lectiu. Els llargs mesos de confinament van retornar els índexs de contaminants de l’aire a valors de 10 anys enrere. L’aturada de circulació de vehicles ens va fer veure que un aire més net a les grans ciutats era possible, és una qüestió de voluntat col·lectiva i de ben segur política. Alguns de nosaltres vam veure com la fauna es feia més visible, no tant perquè ocupessin nous territoris, sinó perquè en molts casos abans de la pandèmia no hi posàvem atenció. De cop vam començar a mirar per la finestra de casa, una finestra al món, i observàvem ocells i escoltàvem els seus cants o apareixien cérvols i cabirols en ambients urbans.
No, no ens hem oblidat del medi ambient, a l’inrevés, la situació sanitària ens ha fet descobrir encara més la importància de la natura i la necessitat que tenim d’estar-hi en contacte i formar-ne part. Les restriccions de mobilitat i confinament ens han fet veure la importància que els nostres fills estiguin en contacte amb el medi, passegin per un bosc o juguin en espais oberts, naturals i relaxants. Més que mai hem tingut ganes de sortir el cap de setmana quan ens ha estat restringit.
Ara cal reconduir totes aquestes emocions cap a una represa de l’activitat que ens porti a ser més respectuosos amb el medi ambient, una oportunitat per redescobrir i reconèixer de nou la natura a la vegada que millorem la nostra relació amb l’entorn i com ha de ser el món on volem viure.
Fa un temps ençà, la proposta dels ODS (Objectius per al desenvolupament sostenible) esdevenen una fita per al 2030, agosarada i de difícil implementació en la societat en què vivim. Uns ODS que hem de saber llegir-los i entendre’ls. La biosfera ha de ser la base que sustenta la societat i l’economia i aquesta lectura a vegades no és ben entesa i menys en aquesta direcció.
Per primer cop el nostre país disposa d’un informe que mostra com la natura ha evolucionat en els darrers 20 anys en el nostre territori. El passat mes de desembre es va presentar l’informe de l’Estat de la Natura a Catalunya on s’ofereixen xifres i evidències científiques que ajudaran a avaluar millor i a prendre polítiques ambientals més encertades els propers anys. Un treball fruit d’un esforç col·lectiu que aporta dades preocupants pel que fa a la biodiversitat. L’indicador Living planet a Catalunya ens indica una pèrdua generalitzada del valor poblacional mitjà d’espècies del 25% i al món l’índex arriba al 60%. Un 43% de pèrdua de poblacions en invertebrats, especialment en insectes–destacant papallones i abelles– i un 9% de pèrdua en poblacions d’animals vertebrats, unes espècies cada cop més vulnerables degut a la pèrdua d’hàbitats i a l’acció humana en ús de pesticides i insecticides, crema de combustibles, crisis climàtica i canvis en els usos del sòl.
Per tant, ens cal afavorir la biodiversitat, especialment en els ecosistemes terrestres, de manera especial en els boscos. Assolir un percentatge de boscos madurs al nostre territori, entenent per bosc madur aquell que integra un major índex de biodiversitat, aquest ha de ser l’objectiu. Cal ensenyar a la societat el valor de la maduresa dels nostres ecosistemes, boscos, rius i mars i aquí hi juguen un paper molt important les entitats educatives i les escoles, però també aquelles que desenvolupen accions educatives en el temps de lleure, aquell temps fora de l’escola o fora de la feina que probablement és més propici per a entendre tots aquests processos, assimilar-los i adquirir estàndards de conducta que siguin beneficiosos per a nosaltres i per a l’entorn.
Que les entitats i les empreses es plantegin seriosament el treball dels ODS és una bona noticia i que algunes es posin reptes i fites per assolir-los també. Que ho facin les entitats de lleure a través de les seves activitats de casals, colònies, eco-colònies o colònies verdes és una bona iniciativa i una molt bona manera de plantejar aquesta represa de l’activitat després de la pandèmia. Que aquest estiu menys restrictiu no ens aturi.