L’any 1893, Josep Aladern, el pseudònim de Cosme Vidal i Rosich (Alcover, 1869) va publicar a Reus La gent del Llamp: periòdic setmanal, literari, artístic, científic i musical, primer antecedent del Modernisme, que només va arribar a editar dos números. Malgrat això, es va convertir en una publicació clau que va ser l’embrió de tot el que faria anys més tard a Sitges i també amb el Grup Modernista de Reus, partint d’ideals estètics i, sobretot, col·laboratius amb amics que participaven obertament dels seus projectes. Més endavant, el 1903, el número 6 de la Biblioteca Popular l’Avenç seria un llibre del mateix Aladern, titulat La gent del llamp i subtitulat Records del Camp de Tarragona.
Amb aquests antecedents llunyans i l’esperit creatiu en plena ebullició, molts anys més tard, el 1982, es publica a Tarragona el llibre Ginette, poemes d’un joveníssim Magí Sunyer que havien guanyat el premi Ventura i Gassol de La Selva del Camp dos anys abans, amb il·lustracions i portada de Joan Rom i un gravat annex de Robert Bofarull. A la cuina d’aquest projecte hi havia un grup de joves vinculats als estudis de Filologia Catalana, amb el desaparegut Cafè Poetes com el que es podria dir local social i epicentre creatiu i amb la voluntat de publicar textos d’autors emergents del Camp de Tarragona, tractant-los com edicions singulars i de qualitat artística.
Noms com Joan Cavallé, Magí Sunyer, Montse Palau, Toni Torrell, Gabriel Guasch, Odile Arqué o Anton Roca formen el nucli central i actiu de La Gent del Llamp i comencen a posar negre sobre blanc un seguit de conceptes que s’acaben convertint en un ideari d’actuació. Podríem parlar del seu amor pels llibres, de la necessitat de posar un filtre de qualitat en les publicacions que sortien al mercat, d’obviar d’entrada l’objectiu estrictament comercial de l’edició, de no discriminar cap gènere creatiu i de concebre cada llibre com una peça artística única i irrepetible per entendre les línies bàsiques en la tasca del col·lectiu, tenint en compte, a més, que l’edició d’un llibre finançava bona part de la següent, fet que provocava que el calendari de publicacions no fos mai d’una regularitat estricta i que, a més, la primera editorial comercial de les comarques de Tarragona, Edicions El Mèdol, no començaria a funcionar fins a l’any 1988.
Vist ara, amb la perspectiva que dona el pas del temps, resulta evident que el paper que va jugar La Gent del Llamp va ser el d’un autèntic revulsiu cultural. Cert que es movien en un cercle molt concret, però no és menys veritat que encetar un projecte amb aquesta ambició en un indret on no hi havia editorials comercials, no hi havia moviments artístics consolidats ni estructures literàries cohesionades va ser una actuació valenta i arriscada que, de fet, va acabar donant els seus fruits. La història de La Gent del Llamp, amb els daltabaixos propis d’aquesta activitat (van acabar cedint la part empresarial primer a Arola i després a Cossetània, però mantenint sempre i en tot moment l’essència creativa) ha perdurat durant quaranta anys i va ser, sens dubte, el catalitzador de tot el que ha vingut després al Camp de Tarragona en matèria literària, demostrant a la pràctica que tot és possible si es fa amb ganes, saviesa, habilitat i energia. Un centenar de llibres publicats són el testimoni d’aquella idea que va començar quasi com un joc cultural i que ha acabat esdevenint un model i un catàleg brillant.
Ara, un documental de Joana Zapata recull l’esperit de La Gent del Llamp i posa de manifest la militància dels seus creadors i, sobretot, fa justícia a aquell grup d’entusiastes que va creure a ulls clucs que els miracles eren factibles i que de l’impuls de pocs, poc acabar naixent el benefici de molts i que, a més, independentment de les seves vides personals, han seguit lligats al projecte amb les mateixes ganes i sensibilitat dels inicis. La Gent del Llamp són, de fet, un veritable antídot contra l’apatia, contra la desídia, contra el ‘ja ho farem’ que sovint castiga les comarques tarragonines, amb aquesta dispersió, lleu, però real i la sovintejada manca de projectes que aglutinin en lloc de dividir. Un exemple a seguir que valdria la pena no perdre de vista i que ara aquest documental es pot encarregar de revifar i de tornar a l’actualitat. La memòria sempre és important i convé no oblidar-ho per no caure en un altre dels mals que ens assetgen, la desmemòria.
Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.