Fa anys que es treballa des de diferents àmbits socials en la sensibilització i en l’educació per fomentar la igualtat de gènere i trencar els estereotips professionals i el sostre de vidre salarial i laboral amb què es troben moltes dones al llarg de la seva carrera professional.
Hi ha hagut tímids avenços pel que fa a la visualització de la problemàtica, però cal dir que després d’anys de polítiques per acabar amb la bretxa de gènere en l’elecció d’estudis com les matemàtiques, la informàtica, gran part de les enginyeries o les titulacions tecnològiques, el percentatge d’homes en aquestes disciplines és cada vegada més gran.
Les dades evidencien aquesta desigualtat: segons l’Organització de les Nacions Unides, la presència femenina en aquestes professions que s’agrupen sota el nom de STEAM (sigles en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) es troba actualment per sota del 30%.
A l’Estat espanyol, aquesta xifra és encara menor: el nombre de dones catedràtiques o de l’àmbit de la investigació es redueix a un 25%, segons xifres del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
D’altra banda, en l’informe del Ministeri d’Educació i Formació Professional i l’Alianza STEAM, Radiografia de la bretxa de gènere en la formació STEAM, es documenta una davallada en l’interès de les dones per aquestes carreres:
el curs 2000-2001, el percentatge d’alumnes noies en els graus superiors d’FP d’Informàtica era del 27% i el 2019-2020 (últim any disponible) del 10%; el 1985, el 30% de l’alumnat de la carrera universitària d’Informàtica eren dones i ara és el 12%, i la mateixa tendència es registra en la carrera de Matemàtica, on les dones han passat de ser una mica més de la meitat a representar un 36%.
En les últimes dues dècades, el pes de les dones també ha caigut en els estudis de Física, Estadística, Telecomunicacions i Aeronàutica.
Per contra, les dones tenen una alta participació en les titulacions relacionades amb la salut i les cures.
Els estudis tecnològics on tenen més representació són aquells que porten el prefix bio (vida) al davant, com Biotecnologia, on representen el 62%, mentre la presència femenina en els àmbits de titulacions STEAM relacionats amb la salut representa el 78% en els cicles d’FP de grau mitjà i el 76% en el grau superior.
Les dones són també el 69% de l’alumnat en la carrera de Medicina, el 82% en Infermeria i el 75% en Biomedicina.
Aquesta escletxa de gènere té un impacte directe en l’ocupabilitat i en la bretxa salarial. Cal tenir en compte que les persones que s’orienten a aquestes professions cientificotecnològiques tenen sous més elevats, hi ha més ofertes de treball i a més, es preveu que l’oferta laboral en aquest àmbit creixi encara un 14% en els pròxims anys.
Els factors que influeixen en aquesta autopercepció i en la baixa identificació de les dones amb les professions STEAM són multifactorials:
personals, com estereotips respecte als rols de gènere arrelats en la mateixa idea d’una mateixa; educatius, com la motivació i l’orientació vocacional del professorat o el poc o nul contacte amb activitats relacionades amb l’alfabetització cientificotecnològica tant en l’educació obligatòria com en les activitats de lleure; com també la falta de referents femenins en professions tecnològiques. Podem fer un exercici de reflexió i pensar quins són els nostres referents en aquestes disciplines, o quantes dones del nostre entorn són professionals STEAM.
Ens en sortirien ben poques.
Diagnosticada la situació, què podem fer per invertir la tendència i ampliar la presència femenina en els àmbits tecnològics? Comencem per reduir els prejudicis de gènere i la socialització diferenciada entre nens i nenes per fomentar les vocacions cientificotecnològiques. Els estudis indiquen que les nenes comencen a allunyar-se d’aquestes disciplines durant l’educació primària.
Segons alguns estudis, com el de la revista Science, Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests (science.org), a partir dels sis anys les nenes comencen a pensar que els nens són més capaços que elles.
Seguint aquesta tendència, quan arriben a l’etapa de l’adolescència i han de prendre decisions sobre què volen estudiar, confien en si mateixes menys que els seus companys homes.
D’igual manera, en l’estudi The ABC of Gender Equality in Education (OCDE, 2015) s’indica que només un 7% de nenes es veuen en professions tècniques en el futur, i es conclou que la menor presència de noies en carreres tècniques podria estar en part justificada per la falta de confiança en elles mateixes a l’hora de reconèixer les seves pròpies habilitats en matemàtiques i/o tecnologia i per una major preferència per carreres amb més orientació social, lligada a una combinació d’estereotips i expectatives socials, al costat de la falta de referents científiques amb les quals identificar-se.
Necessitem, doncs, generar canvis i trencar falsos mites en relació amb l’existència de carreres vistes com «d’homes» o «de dones» ja des de les primeres etapes educatives.
Cal desenvolupar projectes socioeducatius per alfabetitzar en competències digitals i en les cientificotecnològiques, promoure tallers que ofereixin experiències educatives i lúdiques al voltant d’activitats relacionades amb la ciència, la tècnica i les tecnologies, acompanyant i assessorant els infants per donar a conèixer aquestes professions i per fomentar-los la curiositat i l’experimentació en les vocacions STEAM des de la infància.
D’aquesta manera, quan arribin als estudis de secundària tindran unes bases que els ajudaran a generar interès en aquest àmbit del coneixement. És bàsic també treballar de manera coordinada programes transversals que integrin les i els infants i joves, les seves famílies, professorat i orientadores, professionals de l’educació no formal i del lleure educatiu i la societat en general.
Per aconseguir una societat més equitativa és essencial potenciar la presència de les dones en les professions cientificotècniques i tecnològiques. Cal, en resum, canviar el paradigma i promoure una societat on hi hagi una participació i una visió diversa, afavorint l’equitat de gènere en l’educació, en l’ocupació i en la innovació que ens permeti trobar solucions als problemes socials, també amb visió de gènere.
