Els lectors habituals d’aquestes pàgines potser se sorprenen descobrint una nova cara i signatura en aquest raconet del Diari. Així que permetin-me que em presenti: em dic P. J. Armengou, soc periodista, i des d’aquest mes d’abril faig de cap de redacció d’aquesta casa.
Tot i que vaig néixer a Barcelona (ja em perdonaran), aterro a Tarragona des de l’altra riba del Mediterrani. Durant els darrers dos anys i mig he estat corresponsal freelance a Jerusalem per a diversos mitjans nacionals i internacionals, tant de premsa, com de ràdio i televisió. A Israel i Palestina he viscut moments de gran satisfacció i felicitat però, també, alguns de molt durs. Especialment des de l’esclat de la guerra de Gaza, el passat 7 d’octubre.
Tant jo com la meva família hem experimentat el que significa córrer sota els coets cap a un refugi antiaeri, hem vist la por als ulls dels nostres veïns i amics, i hem palpat de ben a prop la injustícia, l’odi i la mort.
En aquest context, he pogut respondre a la meva vocació periodística d’estar al costat del qui pateix, però també s’ha posat a prova una gran prioritat per a mi: la de ser pare i espòs. Així que la decisió era clara. Calia prioritzar la família per sobre de la feina i tornar a casa.
Deixar Jerusalem, ho he de reconèixer, no ha estat ni volgut ni fàcil (enrere queden amics, projectes i records), però ha estat una decisió lliure, convençuda i tranquil·la. Tinc la sort, a més, que aquest comiat té un final dolç: recalo al Diari de Tarragona i la seva ciutat.
Des d’ara aquesta serà casa meva, i la meva guerra serà servir els lectors, deixar-me la pell en cada pàgina i text, i fer el millor diari possible, de la mà dels grans companys d’aquesta casa. Com diuen a Jerusalem: Yallah! Som-hi!
