Aquest dies hi ha hagut una mica d’enrenou al voltant d’unes declaracions al voltant del projecte turístic del Hard Rock. És coneguda la polèmica que l’envolta, entre detractors i partidaris, però quin és, en el fons, el gran problema?
Més enllà de situar-nos en el debat d’estar a favor o en contra, un debat que mai s’aclarirà, el que cal tenir present és com funciona la gestió del territori, qui decideix que i com es decideix.
A Catalunya estem acostumats a reclamar a Madrid, a defensar que Catalunya es governa des de Catalunya, i lluitem la majoria de catalans perquè el que vulgui ser Catalunya ho decidim els catalans.
Però, internament, Catalunya com funciona? Doncs, contràriament el que pensem, Catalunya és un país hipercentralitzat, diria megacentralitzat. Catalunya no té regions, tot es governa des de Barcelona. Les famoses Vegueries que havien de regionalitzar el país i el Govern de la Generalitat, ni estan ni se les esperen.
Si el territori del Camp de Tarragona vol el Hard Rock, pot el Govern del país, des de Barcelona, impedir-ho? On queda la filosofia dels principis de la subsidiarietat?
Qui decideix el que passa a Catalunya, doncs el Govern des d’un despatx de Barcelona.
Curiosament, només existeix una regió a Catalunya que té competències delegades pel Govern, quina és? Doncs si, l’Àrea Metropolitana de Catalunya. Unes competències delegades per llei, que van des de la mobilitat a l’urbanisme, passant pel medi ambient i altres competències. El que passa a l’Àrea de Barcelona ho decideixen els seus habitants i el seus governants.
En resum podríem dir que el que passa a Catalunya es decideix a Barcelona i el que passa a Barcelona, a la seva Àrea Metropolitana, ho decideixen els seus habitants.
Que succeeix doncs, amb la resta dels territoris del país? Perquè hi ha una única regió «autònoma» i la resta del país segueix centralitzat? Aquí està el problema de fons que cal afrontar amb urgència.
Per què el Camp de Tarragona no pot decidir el que es fa en el seu territori i s’ha de decidir també a Barcelona. El mateix succeeix al Pirineu, al Penedès o a la Catalunya central.
Predicar amb l’exemple, si el territori del Camp de Tarragona vol el Hard Rock, pot el Govern del país, des de Barcelona, impedir-ho? On queda la filosofia dels principis de la subsidiarietat?
Si al final es tira endavant el projecte de constituir l’Àrea Metropolitana de la Catalunya Sud, al voltant de Tarragona, Reus i la resta de municipis relacionats amb aquest eix, cal que sigui amb ambició, avalat per una llei del Parlament on és reconegui un autogovern en els temes estratègics del territori com succeeix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
