La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar senten una «satisfacció amarga» per l’anunci de segellament definitiu dels pous del Castor. El consistori ha denunciat la falta de respecte institucional perquè, un cop més, no s’ha informat els municipis afectats de l’actuació. La Plataforma del Sénia, que va liderar l’oposició al «monstre» gasístic, demana que es prenguin mesures pel risc de vessaments d’hidrocarburs o de nous terratrèmols que pot suposar l’operació i critica l’opacitat amb què es fa el desmantellament del Castor, fins i tot a l’hora de rescabalar econòmicament als propietaris afectats. L’entitat i el consistori consideren «una broma» que el magatzem de gas acabi costant 4.000 MEUR a la ciutadania.
L’alcalde d’Alcanar ha recriminat que la falta de lleialtat institucional de l’Estat cap als ajuntaments i la ciutadania afectada pel projecte Castor ha sigut «una pràctica sistemàtica habitual» en els més de dotze anys que ha durat el fallit projecte. «Tenim tota la informació per la premsa i per la Plataforma del Sénia, que ha anat fent una feina de recerca i d’investigació digna de ser reconeguda», ha defensat Joan Roig.
Tot i que l’anunci del segellament pugui semblar «una victòria», el batlle ha lamentat que «el veritable triomf del territori i del poble d’Alcanar hauria estat que el projecte Castor no s’hagués implantat mai». Que s’acabés executant, tot i els dubtes que generava, Roig ho ha atribuït a altres administracions locals i supramunicipals «que van caure en la trampa o les falses promeses - dels poders fàctics- del progrés econòmic i del desenvolupament del territori vinculats al projecte Castor». «L’Ajuntament d’Alcanar no a ser una d’elles», ha remarcat.
L’alcalde i la plataforma han recordat que van alertar que el Castor era «una aberració» ambiental i econòmica i han acabat tenint raó. A part de la crisis sísmica que es va produir quan es va injectar gas al magatzem submarí que ara s’ha de clausurar, el projecte gasístic ha acabat costant deu vegades més del que es va anunciar inicialment.
Dels 400 milions d’euros que va assegurar que costaria Recaredo de Potro, president de la concessionària Escal UGS (filial d’ACS de Florentino Pérez) acabarà costant 4.000 milions d’euros als ciutadans. «Aquesta és la vergonya i la indecència d’aquest projecte Castor», ha asseverat Joan Roig.
Nous riscos fiscalitzats
Ajuntament i plataforma ja han avisat que la seva fiscalització al Castor continua. El consistori ha reclamat «informació detallada de totes les possibles conseqüències que puguin haver-hi» en el procés de desmantellament i segellat. El territori es torna a exposar a riscos importants, com són «el possible vessament d’hidrocarburs», restes de cru que no es van extreure quan Shell va explotar la plataforma petroliera Amposta, o «nova sismicitat» pels «moviments estructurals» que es preveuen en el segellat.
La Plataforma del Sénia insisteix que cal transparència en els costos, ara declarats «confidencials», del Castor i en com es reverteixen en la factura del gas. Com a exemple, han mostrat que la resolució de la direcció general de Política Energètica i Mines dels costos i inversió de la indemnització del Castor està publicada amb les xifres ocultes.
L’entitat també demana un calendari del desmantellament de la plataforma terrestre d’operacions, que es preveu en una pròxima fase; i una petició a la Generalitat Valenciana, que en el seu moment va declarar a l’entitat com a part interessada, que «recordi que ho són i els informi absolutament de tots els tràmits que a partir d’ara afectin la planta terrestre i també el gasoducte terrestre», ja que els terrenys afectats són terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat).
Rescabalament als propietaris
Un altre aspecte que preocupa són els terminis i la transparència amb què s’anuncia que es compensarà als propietaris afectats per la servitud forçosa del pas de la canonada de gas del Castor. Més de 130 propietaris van ser expropiats, en molts casos de finques de cítrics que van ser arrencades per garantir aquesta servitud a Escal UGS.
Com ha explicat Cristina Reverter, portaveu de l’entitat en Defensa del Sénia, el pla de desmantellament diu que aquests particulars afectats tindran tres mesos, des del moment en què s’autoritzi el tancament de la planta terrestre, per reclamar el dret de reversió, recuperar la propietat i reclamar la compensació pel lucre cessant. «Som conscients que, molt possiblement, no ens n’assabentarem, perquè l’opacitat de l’Estat continua», ha recriminat Reverter.
Evelio Montfort, per la seva part, ha recriminat els costos que ha suposat mantenir el Castor tancat durant tots aquest anys i fins i tot els interessos que s’han pagat pels crèdits amb els quals es va indemnitzar l’adjudicatària del Castor. «Havien de menjar tots i la banca havia de cobrar la propina. Hem ajudat que tinguin un negoci relativament rendible pagant tots nosaltres», ha criticat el portaveu de la plataforma del Sénia.
Aquesta falta de transparència, la plataforma del Sénia la durà al síndic de greuges de Catalunya i, si cal, a l’Ombudsman de la Unió Europea.
Dinamitzar els pous responsables dels terratrèmols
Montfort ha assenyalat que en el segellat dels pous, es planteja dinamitzar-ne alguns, no tots, amb 1.900 quilos d’explosius. L’entitat ha analitzat aquesta estratègia amb experts en geologia que, segons el portaveu, assenyalen que les canonades que es vol dinamitzar «són per on és on es va escapar el gas, que va produir els terratrèmols» a finals de 2013.
Montfort també ha qüestionat si han funcionat les vàlvules de seguretat de la infraestructura submarina, tenint en compte que es preveu que hi hagi hidrocarbur a les canonades marítimes; o per què es va permetre a Escal UGS injectar gas a 8 atmosferes si el projecte de segellat limita les pressions a 0,5-1 atmosferes.
També es critica que es descarti fer un nou estudi d’impacte ambiental per al segellat donant per bo l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i Harvard, que no es va acceptar en el judici del Castor perquè només es podia assignar al professor que el va elaborar i no a les institucions universitàries.
Finalment, des de Defensa de les Terres del Sénia també reclamen que es revisi si funcionen els sismògrafs que es van instal·lar per controlar la injecció de gas del Castor perquè són els que ha de vetllar l’Institut Geogràfic Nacional per controlar la sismicitat durant el segellament. Els treballs s’aturarien si es registra un terratrèmol per sobre de 2,5 a l’escala de Richter o cinc terratrèmols seguits de menor intensitat.
