Un increment de pressió "modest", molt inferior al previst en les fases d'injecció en plena operació, va ser capaç de generar moviment sísmics de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter. Professors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que van elaborar l'informe sobre el projecte Castor han declarat com a perits al judici a l'Audiència de Castelló que no van trobar la manera de definir un protocol de treball que permetés injectar gas de forma segura gas al magatzem sense generar terratrèmols. Les operacions, han subratllat, s'efectuaven en una zona de falles actives, segons ja havien corroborat prèviament els sondejos encarregats per la mateixa empresa promotora, Escal UGS.
Les conclusions de l'anomenat informe del MIT, que el govern espanyol va encarregar a través d'Enagás a experts d'aquest centre i de la Universitat de Harvard i que va servir per anunciar el tancament del Castor l'any 2017, ja havien posat totalment en entredit l'actuació dels acusats i l'empresa exconcessionària. Aquest dilluns, el coordinador de l'estudi, Rubén Juanes, i un dels seus autors, Bradford H. Hagen, han declarat com a perits a la vista oral reafirmant les seves tesis i qüestionant, novament, la validesa de l'estructura geològica com a magatzem de gas.
A partir de les dades existents, aportades per a la mateixa Escal UGS, el MIT va intentar construir un model per explicar la casuística que relacionava injeccions de gas amb terratrèmols. Els experts van concloure que, a partir dels paràmetres de pressions i de porositat de l'estructura aportats per l'empresa al govern espanyol, els treballs al magatzem no es podien dur a terme sense generar sismicitat. Aquest dilluns ho han ratificat davant del tribunal.
"Des del punt de vista de la manca de dades i de la gran incertesa sobre la resposta en una zona de falles tectònicament activa, reflectit en el fet que la injecció moderada o modesta va provocar terratrèmols una seqüència de terratrèmols fa molt difícil, realment, establir un protocol d'injecció i operació que ho eviti", ha sentenciat Juanes. El responsable de l'informe ha posat com a exemple invers, el cas d'un jaciment de petroli on s'hi reinjectava aigua i on van poder proposar, "amb un èxit rotund", uns límits d'operació segurs. "En cap cas som capaços d'aplicar-ho al Castor", ha precisat.
L'empresa, recordaven en l'informe, havia calculat unes porositats exageradament per sobre de les que el model podia acceptar –entre un 18 i un 25% davant d'un entre un 1 i un 5% que calculava el MIT-. Aquest dilluns, a més, els autors de l'estudi han insistit a recordar que, ja des de l'any 2005, tres abans d'obtenir la concessió i vuit abans de la injecció en període de proves, l'empresa disposava dels resultats d'una sísmica 3D que ja constatava la presència de falles actives a la zona.
Falles actives a la zona d'injecció
"Es mostra que havia desplaçament a la falla, quera activa. No sabem com de ràpid es movia, però quedava clar que hi havia lliscament, ja fos amb o sense terratrèmols. En qualsevol cas, ja se sabia que les injeccions es feien en una zona activa i es podien provocar moviments", ha manifestat, per la seva banda, Hagen. El MIT reitera que s'hauria pogut mobilitzar un trencament del sistema de falles d'Amposta, en contra del que insistentment sostenen els advocats i perits aportats per la defensa, arribant a assegurar que era inactiva o n'han negat l'existència. El mateix Hagen ha rebatut aquests arguments recordant que les tensions es poden transmetre d'uns segments de falles a d'altres inactius, reactivant-los.
A banda de l'estudi del MIT, l'informe elaborat per l'Institut Geològic i Miner el febrer de 2014 i que va ser un dels primers a relacionar directament injeccions amb terratrèmols ha estat una de les altres dianes habituals dels advocats de la defensa l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa mercantil. Aquest dilluns, precisament, ha comparegut a la vista oral del judici el seu coordinador, Julián García Mayordomo, i el llavors responsable de l'IGME, Juan José Durán, que no només n'han confirmat el contingut i la causalitat dels treballs amb els sismes sinó que també han refermat que el document, elaborat per un equip de dotze experts, és el posicionament "oficial" de l'organisme al respecte.
A preguntes de Fiscalia, han constatat que durant les injeccions de gas el setembre de 2013 que van coincidir amb l'inici dels terratrèmols es van produir "augments de pressió bruscos", segons consta en diversos gràfics de l'informe. Un procediment que, segons els experts, no és l'habitual ni l'aconsellable en el cas d'injeccions de gas al subsòl, que se solen efectuar amb una monitorització sísmica contínua i increments progressius.
Segons han precisat, el mètode del semàfor és el més adequat en aquests casos: si l'activitat sísmica puja de magnitud, convé aturar l'activitat, observar i reanudar-la a ritmes més baixes monitoritzant en tot moment. La defensa s'ha encarregat de recordat, però, que en aquell moment no hi havia a l'estat espanyol normativa concreta al respecte.
La sorpresa de l'IGN
També aquest dilluns han comparegut com a perits tres responsables de l'estudi de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) sobre els terratrèmols a l'entorn del Castor que també han corroborat la relació entre injeccions i terratrèmols. Uns fenòmens, recorden, que els cridaven l'atenció perquè, a la zona, "l'activitat sísmica és molt baixa", habitualment, i que tampoc s'han percebut mai amb la mateixa magnitud ni freqüència a altres magatzems de gas a en marxa l'estat espanyol. Segons han explicat, la xarxa existent per monitoritzar el fenomen no era l'adequada perquè, entre d'altres, no s'havien instal·lat sismògrafs submarins prop de la zona de treball que ho haurien permès de forma més fiable. Han precisat que l'episodi va portar l'IGN a ampliar la xarxa de detecció sísmica amb una nova estació a les illes Columbretes.
La defensa s'ha mantingut en la línia de qüestionar el paper de la falla d'Amposta en la crisi sísmica i a intentar validar l'actuació dels acusats emparant-se en els informes i auditories que havien emès altres entitats i empreses subcontractades pel projecte, com l'Institut Francès del Petroli. També ha intentat treure rèdit, com ja ho havia fet del Potro i altres responsables d'Escal UGS en anteriors ocasions, de les conclusions de l'auditoria encarregada pel govern espanyol a la companyia Dett Norske Veritas (DNV).
L'auditoria no analitzava els riscos geosísmics
Aquest cop, però, l'estratègia de demanar si el document certificava la seva actuació pretesament impecable, que han volgut estendre al camp geològic i sísmic, no ha donat resultat. "L'informe s'ha centrat en les estructures d'acer, el desenvolupament dels pous, les canonades, la connexió entre les diferents parts de les instal·lacions amb la terminal, la sortida del gas i la connexió a la xarxa nacional. Sí que vam dir que l'equip i les instal·lacions havien estat dissenyats de conformitat amb els requisits per emmagatzemar, netejar i distribuir el gas, però no vam estudiar els aspectes geosísmics del projecte", ha explicat un dels auditors de DNV.
Segons han precisat, Escal UGS va justificar que no s'investiguessin les causes dels terratrèmols i la seva relació amb l'activitat amb l'argument de que "no anaven a superar el límit de pressió" que havia apuntat l'estudi de l'IFP. Els responsables d'aquests informe, precisament, declaren aquest dimarts a l'Audiència de Castelló com a perits proposats per totes les parts.
